Terracota. Centre d'interpretació de la Terrissa de La Galera

Terracota obria les portes el 9 d’agost de 2004, i des de llavors, ha treballat pels objectius de difondre, preservar i posar en valor el patrimoni cultural vinculat als terrissers de la Galera. Està gestionat per l’Ajuntament de la Galera.

El centre consta d’un espai dedicat a la terrissa i els terrissers de la Galera i un altre dedicat a exposicions de caràcter temporal: pintura, fotografia, ceràmica... Això permet que sigui culturalment canviant.

Acull l’Oficina de Turisme i organitza visites guiades al mateix centre, als punts d’interès del municipi i a l’única terrisseria en actiu a la Galera i a la comarca del Montsià. El centre també organitza el Premi Biennal de Ceràmica i Terrissa Vila de la Galera, participa en l’organització de la Fira de la Terrissa de la Galera, ofereix un dossier didàctic i un conte per a les escoles de primària i fa treball de recerca i difusió a través de cursos, conferències...

Terracota, està situat als baixos de l’Ajuntament de la Galera. Edifici de 1906

El patrimoni terrisser de la Galera

Elaboració d'una peça de terrissa a la manera ancestral. Foto: Cedida

La Galera és un poble amb una tradició terrissera, documentada d’una manera clara des del segle XVIII fins a l’actualitat, amb un moment determinat d’esplendor amb cinc o sis obradors en actiu. Els terrissers de la Galera durant molt de temps van proveir els seus vilatans i habitants de la contrada de tot allò que els era del tot necessari per a la vida quotidiana: el cànter per anar a buscar l’aigua a la font, la marraixa per a beure a casa, els cadups per a les sènies, el setrill per a transportar l’oli al camp quan anaven a plegar les olives a l’hivern i es quedaven a les casetes de camp, la ribelleta per a menjar, el cau de conill o conillera perquè la conilla hi cries a l'interior, els tubs per al desguàs de l’aigua de les cases, el cànter de carreter o cantimplora per portar l’aigua al carro, el cànter de gal per beure aigua mentre es feien les feines al camp, etc.

Arriba un moment, però, que tots estos atuells deixen de ser útils i necessaris (sobretot a partir de 1960) i es converteixen en peces destinades a col·leccionistes o a la decoració. És el moment de decadència per a la terrissa de la Galera, també per a la d’altres indrets de Catalunya i de l’Estat espanyol.

La vigència d’esta tradició artesana terrissera està avui en mans d’una única terrisseria en actiu a la Galera i a la comarca del Montsià (hereva directa d’una nissaga de terrissers, canterers a la Galera i a les Terres de l’Ebre, que estan treballant al municipi d’una manera ininterrompuda  del segle XVIII) que continua elaborant pràcticament totes les mateixes peces que feien els seus avantpassats, tot i que per poder seguir endavant i no aturar-se han hagut d’afegir un seguit d’atuells adaptats als nous temps, als nous gustos i a les noves necessitats, quelcom força difícil i complex en els temps en què els ha tocat viure ja que allò que és última moda avui d’aquí poc ja s’ha quedat obsolet. 

Actualment vivim en un món competitiu, canviant, on tot va molt de pressa, massa de pressa diria jo, i on sembla que sempre s’ha de ser el primer i mai quedar-se al darrere. En este context, sembla que no hi haja lloc per a l’artesania, ja que implica molta dedicació i molt de temps per aconseguir una obra ben acabada i perfecta i avui en dia sembla que no ens ho podem permetre. La societat actual es decanta per les noves tecnologies i per la immediatesa.

Podem afirmar que corren mals temps per als artesans, per la percepció de la societat en general i perquè molt sovint aquells que haurien de vetllar per l’artesania es confonen i posen dins del mateix sac a un artesà que ho és perquè ja ho ha estat el seu pare, el seu avi, el seu besavi, etc. i ha après l’ofici al seu costat des de ben petit, amb un de nova fornada que elabora unes peces de qualitat i on el disseny és el que impera.

No vull de cap manera menysprear la labor d’estos nous artesans. Únicament vull reivindicar la tasca portada a terme per artesans per herència, ja que per un costat la tècnica que aprenen al costat dels seus antecessors és excel·lent i única, i, per un altre costat, són els transmissors d’un llegat cultural, històric  i d’un seguit de valors humans, que massa vegades oblidem, importantíssims, que cal preservar, conservar i difondre.

Càntir de terrissa elaborat a la Galera. Foto: Cedida

Els terrissers de la Galera, de moment, i, fins que s’esgoten o fins que la conjuntura econòmica els ho permeta, en ple segle XXI, i convivint amb les noves tecnologies, continuen elaborant peces per alguns tan anacròniques com els cànters, ara més esvelts que mai (la qüestió estètica està per damunt de la funcionalitat), majestuosos, bells, austers i elegants alhora, plens de missatges per desxifrar amb una informació implícita, un saber fer i els substrats d’una cultura que ha desaparegut i que no tornarà però que cal preservar i transmetre generació rere generació per retrobar els orígens més llunyans i saber d’on venim i cap on anem, això últim sovint se’ns oblida i cal no perdre-ho de vista, perquè qui perd els orígens perd la identitat.

Esta actuació pot semblar una mica romàntica ja que si quelcom no s’usa o no serveix, quin sentit té mantenir-se? Però són tossuts i obstinats i no es resignen a deixar de transmetre este llegat cultural i històric que els han transmès des de fa tres-cents anys. És com una missió molt i molt important que se’ls ha encarregat i cal complir.

El patrimoni terrisser de la Galera el conformen les peces que continuen elaborant els terrissers, la transmissió dels coneixements tècnics de l’ofici, els valors humans (paciència, respecte, tolerància, etc.) que implica una feina artesana on el temps invertit no compta i només compta l’excel·lència, el vocabulari emprat en l’ofici, el respecte total i absolut al medi natural que ofereix la matèria primera, l’argila, per poder elaborar les diferents peces, els antics terrissers i els actuals, els seus coneixements, els seus records, les seues savieses i sobretot el tarannà i una manera de ser i fer que porta implícit un ofici.

Este patrimoni ha generat realitats culturals lligades a ell: Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera i la Fira de la Terrissa, que té lloc per l’1 de maig. Des del Museu Terracota, tot l’any, ens esforcem per donar a conèixer este preat patrimoni terrisser. La fira ha posat el nostre petit municipi al mapa a l’hora que és una mostra única a les Terres de l’Ebre i a la demarcació de Tarragona i això la converteix en quelcom singular.
Cal, però, no confondre el patrimoni terrisser amb estes dues realitats culturals sorgides posteriorment conseqüència d’esta tradició terrissera que calia dignificar.

Moltes vegades cal ressaltar i recordar la feina ben feta i continuada dels canterers de la Galera que ha permès la perdurabilitat de l’ofici al llarg de tres-cents anys i que conforma, com dèiem, el patrimoni terrisser de la Galera,  ja que en aquest món convuls que ens ha tocat viure sovint s’oblida  i es confonen les realitats culturals generades amb el mateix patrimoni i s’han de diferenciar.

Esperem i desitgem la perdurabilitat de la terrissa i els terrissers de la Galera, però si no és així, des de Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera, i com estem fent des de fa 10 anys, difondrem, conservarem, preservarem i posarem en valor el patrimoni terrisser de la Galera, un gran repte i una enorme responsabilitat, però ja sabem molt bé tots els que treballem amb la cultura i per la cultura que els reptes que ens plantegem no són gens fàcils i que impliquen un treball sense mesura però que paga la pena. 

Olga Ralda Bas 

La Casa de la Vila de la Galera, més de cent anys d’història

La Casa de la Vil·la, amb més de 100 anys d’història. Foto: Cedida

Us volem parlar de la història d’este edifici que forma part del patrimoni de la Galera i també de les Terres de l’Ebre.

La façana d’este edifici es conserva pràcticament igual que en el moment de la seua construcció, de pedra, material que li dóna una certa austeritat, però que al mateix temps li permet no passar desapercebut i per això, i pels usos per als que ha estat pensat, és tot un símbol, que juntament amb la torre medieval, el barranc i la terrissa identifiquen al poble de la Galera.

L’arquitecte d’este edifici, Ramon Salas i Ricomà (Tarragona 1848-1926), és el mateix que va projectar la plaça de braus de Tarragona, l’actual Museu de les Terres de l’Ebre (abans escoles), el cementiri municipal d’Amposta o l’Ajuntament de Valls. 

L’any 2006, vam celebrar els cents anys de la Casa de la Vila, a través d’una exposició:Casa de la Vila – 100 anys – (1906-2006) . La commemoració dels 100 anys d’un edifici és quelcom molt important i més tenint en compte que conserva pràcticament intacte el seu aspecte inicial. El 1906 no fou la data d'acabament de l'obra sinó que fou la d'inici d'una obra que es venia gestant des del 1895 i que al 1906 pren definitivament forma. Tot i que fou pensat inicialment com a escoles, biblioteca i habitacle per al mestres, a la fi, però, a més d'estos espais, va acollir la presó i la Casa de la Vila

Els tràmits per a la construcció de l’actual Casa de la Vila, van començar l’any 1895. Al novembre de 1895 la Junta Local de Primera Enseñanza trasllada al Consistori la seua gran inquietud per l’estat de les escoles i la necessitat eminent de la construcció d’unes de noves. Al desembre, el consistori decideix que vagen a Tarragona el tinent d'alcalde i el secretari, per parlar amb l'arquitecte provincial i proposar-li que realitze el projecte de les futures escoles.

A principis de febrer de 1896, l'arquitecte assignat per a la construcció de les escoles, Ramon Salas i Ricomà, visita la Galera per veure el lloc exacte on s'han de construir. Es tracta d'un solar que era propietat de l'Ajuntament i on fins l'any 1885 hi havia hagut una bassa on anaven a parar totes les aigües del poble. L'any 1885, en motiu de l'epidèmia del còlera i per evitar focus d'infeccions, es va fer desaparèixer esta bassa i va quedar el solar.  A la fi, dissenya els plànols, que porten data del 10 d'abril de 1896.

Fent un paral·lelisme amb els temps actuals, en els que el dolent o nefast context econòmic impedeix tirar endavant molts projectes i s'hi sumem la situació política complexa i sovint corrupta que ens ha tocat viure, tindrem, més o menys, salvant les distàncies, la mateixa conjuntura en la que es van trobar al 1895 per no poder tirar endavant esta construcció.

Entre 1897 i 1905, el projecte de les noves escoles de la Galera queda totalment aturat. Són anys de inestabilitat política, de canvis socials, polítics i de tot tipus, això es produeix a nivell de Catalunya i l'Estat espanyol i, tot i que a escala molt més reduïda, devia estar present, d'una manera o d'una altra, a la Galera. És l'època de la Restauració, sistema polític basat en una manipulació absoluta del procés electoral, mitjançant la compra de vots falsos, manipulació de llistes, corrupció i tracte de favor sistemàtic. A les zones rurals, va sorgir la figura del cacic que controlava els ajuntaments rebent les ordres dels governadors civils i a la vegada, estos depenien del ministre de governació.

Dins d'este context històric ampli i complex és en el que es gesta la construcció d'este edifici. Entre els anys 1897 i 1904 hi ha canvis constants al consistori de la Galera, es canvien els alcaldes i regidors, dimiteixen tots els treballadors des de l’agutzil fins al secretari, i, se’n nomenen de nous, hi ha una total inestabilitat política que fa impossible tirar endavant cap projecte, a més, la situació econòmica és molt dolenta.

En un ple del 14 de gener de 1906, l'alcalde explica una mica l’estat de la qüestió, subvencions i ajudes que no han arribat ni arribaran (fent un paral·lelisme, una altra vegada, és una situació en la que ens hi trobem en tot moment a l’actualitat ) i la necessitat imperiosa de la construcció d’unes noves escoles sense cap ajut, pel seu compte. Tots els regidors estan d'acord i decideixen que l'arquitecte provincial Ramon Salas i Ricomà faça el pressupost i el projecte d'estes obres.

Alguns veïns del poble deixen uns diners per poder començar les obres i el consistori accepta els diners, que els seran retornats, amb interessos, tan bon punt disposen de fons. El mateix consistori treu uns diners extra d’un fons, que es guardaven per a altres necessitats, s'acaba l'any 1906 i la construcció que allotjarà les escoles i també, la Casa de la Vila,- perquè aquell edifici es trobava en mal estat-, després de molts d'entrebancs, veurà la llum.

De ben segur, que van posar la data de començament de l'obra a l'edifici i no la d'acabament, com és habitual, perquè després de tants anys del projecte aturat ara es feia una realitat i en calia deixar constància. L’any 1928 acabaria, teòricament (des d’este any fins a l’actualitat hi ha hagut diferents intervencions) les obres d’este edifici amb un informe favorable del Sr. Inspector provincial d'Instrucció de Tarragona.

Fins l’any 1995 els baixos de la Casa de la Vila van continuar sent escola, però el 9 d'agost de 2004 s'inaugurava Terracota, Centre d'Interpretació de la Terrissa de la Galera . Al primer pis i al segon es fan diferents intervencions per adequar les dependències de l'Ajuntament i altres espais per a la banda de música, arxiu i entitats del poble.

La construcció d'estes escoles i la Casa de la Vila es van fer en bona part a “jornal de vila”. Això i el fet de que uns veïns deixen uns diners de manera altruista és quelcom impensable a la nostra societat, mostra clara de que tot i la mala situació econòmica i política d’aquell moment els valors humans estaven encara a l’alça, quelcom que no passa a la nostra societat.

Per això, cal ensenyar i motivar les noves generacions a valorar tot allò que tenen, tot allò que ja s’ha construït i del que molts cops en fan un ús, patrimoni, en definitiva, que està aquí i té tota una història al seu darrera que cal explicar, posar en valor, dignificar, difondre i donar entendre que no és quelcom avorrit i passat de moda sinó quelcom important i valuós que cal preservar, conèixer i estimar. Esta és la nostra tasca, un xic àrdua, però apassionant.

Olga Ralda Bas
Responsable de Terracota, Centre d'Interpretació de la Terrissa de la Galera

Terracota, 10 anys divulgant el patrimoni terrisser de La Galera

Terracota ofereix la possibilitat de conèixer la història de la terrissa i els terrissers del municipi. Foto: Cedida

La Galera compta amb un patrimoni terrisser molt important documentat d'una manera clara des del segle XVIII. L'existència d'esta tradició terrissera tan arrelada i el fet que en l'actualitat, de tot aquell passat tan esplendorós, només quede un obrador en actiu, van fer necessària la creació de Terracota, Centre d'Interpretació de la Terrissa de La Galera , dedicat a la terrissa de La Galera i als seus terrissers, situat als baixos de l'Ajuntament, a un espai on fins a l'any 1995, hi va haver les escoles.

El centre obria les portes el 9 d'agost de 2004. Este any celebrarem els 10 anys. Des dels seus inicis es va marcar com a objectius la conservació, valoració i difusió del patrimoni cultural vinculat als terrissers de La Galera i donar a conèixer les característiques d'un dels oficis més ancestrals del món: el de terrisser, dit canterer a La Galera i les Terres de l'Ebre.

Terracota ofereix la possibilitat de conèixer la història de la terrissa i els terrissers del municipi, a l’espai permanent, i, mitjançant textos, fotografies, dibuixos, peces i eines, s’explica tot el procés de creació d’una peça des que es va a buscar l’argila a l’argiler, com esta és transformada en fang i treballada fins que es posa damunt del torn, i la mà del terrisser, com si fos una mena de mag, transforma un bocí de fang en alguna cosa: un cànter, un setrill, etc. Llavors, la màgia del foc, mitjançant la cuita, permetrà que esta peça crua, sensible i poc útil, es convertisca en una obra perdurable i consistent. Alhora, coneixerem la terrissa de l’entorn d’indrets propers a La Galera: Tivenys, Traiguera, Miravet, etc., però sobretot les característiques de les produccions galerenques que es feien i que es fan, com n’ha canviat l’ús, així com l’origen, la història i una mica la forma de vida dels terrissers de La Galera, des del 1700 fins als nostres dies.

Hi ha un segon espai dedicat a exposicions de caràcter temporal: pintura, escultura, fotografia, artesania, història, etc. que proporciona una oferta cultural canviant.
Per poder portar a terme estes exposicions de caràcter temporal, Terracota disposa de la col·laboració del Taller d’Art Cinta Dalmau de Tortosa que coordina una o dues exposicions programades al llarg de l’any i de vegades col·labora també amb les Escoles d’Art i Disseny (de Tortosa o Amposta), a part d’exposicions organitzades a partir de la iniciativa pròpia. Cada any es fa una programació, tenint en compte que el mes de febrer sempre està dedicat a la dona i el mes d’abril-maig coincidint amb la Fira de la Terrissa, la sala acull les obres seleccionades i guanyadores del Premi Biennal de Ceràmica i Terrissa Vila de La Galera. L’any que no hi ha Premi, s'oferix una exposició de les obres del guanyador de l’edició anterior. Pel mes d’agost, coincidint amb la Festa Major, se sol fer una exposició especial i coincidint amb la Setmana Cultural (darrera setmana de setembre).

Al llarg d'estos 10 anys, l’espai dedicat a exposicions temporals, -n’ha acollit més 80-, han passat artistes importants i reconeguts internacionalment; ebrencs com ara Roberto Escoda, Miquel Paton i Joan Panisello, i d’altres, d’Itàlia, França o Alemanya. La sala d’exposicions temporals vol ser un espai obert a tots els artistes de les Terres de l’Ebre i de més enllà, un lloc on l’àmbit creatiu puga donar a conèixer les seues creacions.

Des de Terracota es difon, conserva i valora el patrimoni terrisser de La Galera, es mostra el paper tan important que este patrimoni va tenir per als habitants del municipi i la contrada, com els atuells de terrissa estaven presents a tots els aspectes de la vida quotidiana, com estos entren en crisi als anys 60 del segle XX i com en l’acutalitat este ofici artesà, com molts d’altres, s’ha de reinventar.

La convivència en un mateix espai de les peces de terrissa tradicionals de La Galera, de formes pures, ancestrals i plenes d’història amb les diferents disciplines artístiques (pintura, fotografia, ceràmica, escultura, etc.), tenen com a resultat un conjunt de colors, formes, volums, textures i missatges per desxifrar que resulten tot un goig per als sentits i que animen a conèixer i descobrir el nostre Centre.


Olga Ralda Bas
Responsable de Terracota, Centre d'Interpretació de la Terrissa de La Galera