Museu de Ceràmica Popular

Centre monogràfic sobre la terrissa que preserva, estudia i difon, la terrissa tradicional que s’ha fabricat i fet servir en els darrers 200 anys en la Península Ibèrica. El Museu disposa d’un fons permanent de 6.500 objectes de terrissa de més 300 centres terrissers representatius de 41 províncies d’arreu d’Espanya.

L’exposició permanent està estructurada en diferents plantes i en quatre circuits amb un total de 4.500 peces exposades. A la planta principal es poden veure els circuits dedicats als “Usos de la ceràmica” (relacionats amb l’aigua, el vi, l’oli i el menjar...) i als “Centres terrissers” (mostra l’origen de les peces i marca l’estil dels diferents territoris terrissers) i “El càntir i les seves formes” (que mostra 32 tipologies o famílies d’aquest atuell). A la planta inferior es troba el circuit dedicat al “Procés i les tècniques de la ceràmica”, amb imatges i materials que mostren les eines i les accions que intervenen en el procés d’elaboració de la ceràmica.

El valor de la ceràmica

El Museu de Ceràmica de l’Ametlla de Mar es dedica a conservar, estudiar i documentar el patrimoni terrisser Foto: Cedida

La ceràmica, junt amb la cistelleria i el teixit, és una de les tècniques artesanes més antigues. Comuna en diferents èpoques i cultures.

Malgrat l’existència anterior, és en el període neolític on s’emmarca, com a característica general d’estes civilitzacions, la fabricació de la terrissa. Sobretot en objectes destinats a l’alimentació. La possibilitat de tenir estris de terrissa provocà una revolució en el sistema alimentari, ja que permetia no només conservar sinó també cuinar aliments, fet que va modificar la dieta humana  i representà canvis evolutius importants.

El seu ús s’allargarà en els temps, i les societats principalment rurals utilitzaran utensilis per a molts usos quotidians. Estris senzills i útils, amb una decoració mínima. La seua funcionalitat és el que preval, concebuts sense cap pretensió de ser bells, només adaptats a les necessitats d’una manera de viure. A més, amb pocs tipus de peces de terrissa es cobrien moltes necessitats.

L’home, rodejat d’ella en abundància en totes les seues facetes de la vida quotidiana (menjar, beure, treballar, cuinar, recol·lectar, transportar, construir...), no li donava el valor de llegat cultural que li donem ara.

Però els estris que els nostres iaios van utilitzar, van anar desapareixent amb la industrialització i modernització de les nostres societats.

La gent abandonava el camp per anar-se’n a ciutat. Les cases es van transformar radicalment. Tenien aigua corrent directament sortint per l’aixeta, cosa que feia innecessari tenir estris per anar-la a buscar a la font o al riu. El  clavegueram va suplantar les comunes; les bombes de reg, els catúfols. Les cuines de gas van substituir la llar de foc de llenya i els utensilis de terrissa que l’acompanyaven. Per altra banda, altres materials van ocupar el lloc de la terrissa: el vidre, l’alumini, l’acer inoxidable, els plàstics...van entrar amb preferència a les cases; així com l’arribada de l’electricitat i el ventall d’electrodomèstics.

La seua progressiva desaparició, des del segle XX,  amb el canvi de les formes de vida i l’arribada de nous materials, farà sorgir la necessitat de conservar-la, estudiar-la, documentar-la...I apareixen els equipaments culturals destinats a estes tasques. Entre ells, el Museu de Ceràmica de l’Ametlla de Mar.

Vista interior de l'exposició permanent del Museu de Ceràmica de l’Ametlla de Mar. Foto: Cedida

Daniel Boquera Benaiges
Conservador del Museu de Ceràmica de l’Ametlla de Mar

'Entre Tarraco i l'Ebre, l'Ametlla de Mar a l'antiguitat'

Portada del llibre 'Entre Tarraco i l’Ebre, l’Ametlla de Mar a l’antiguitat'. Foto: Cedida 

Al juliol presentàvem al Centre d’Interpretació de la Pesca de l’Ametlla de Mar la publicació Entre Tarraco i l’Ebre, l’Ametlla de Mar a l’antiguitat, resultat d’uns anys d’interès i investigació sobre el passat romà d'este territori, motivat per les descobertes que s’han anat fent en els últims anys.

La publicació és fruit del treball conjunt de diverses institucions, principalment del Museu de les Terres de l’Ebre i de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, però també dels serveis territorials de cultura de la Generalitat de Catalunya, de la Universitat de Barcelona, de la Diputació de Tarragona i de particulars que hi han col·laborat amb l’equip de professionals.

Poder aportar informació a la història del poble és una satisfacció. Més enllà de la història recent on s’origina i es desenvolupa l’actual Ametlla de Mar com a nucli urbà, on ara és el terme municipal hi ha vestigis històrics molt antics, mostra que la zona ja era habitada, usada, coneguda, gaudida pels nostres avantpassats. Allí on cada estiu jeuen els visitants i turistes, gaudint de les aigües cristal·lines, de la bona temperatura, de paisatges bucòlics... abans ja en feien ús, per bé que diferent, persones que comerciaven, vigilaven o conquerien nous territoris.

El fet que la feina d’investigació puga tindre un fruit tangible com ho és un llibre, sempre acaba sent una recompensa visible que dóna valor a la faena menys visible. A més, permet fer arribar els coneixements i descobriments a tot el públic, i d’una manera molt didàctica.

La presentació d’este llibret la vam acompanyar de l’exposició Les Terres de l’Ebre: de la neolitització a la romanització, exposició arqueològica itinerant de petit format cedida pel Museu de les Terres de l’Ebre i dedicada a la prehistòria, protohistòria i el món antic, que ens contextualitza els descobriments fets a l’Ametlla de Mar en el seu entorn més immediat, i que es pot visitar fins al 29 d’agost.

Exposició 'Les Terres de l’Ebre: de la neolitització a la romanització' Foto: Cedida

Daniel Boquera Benaiges
Conservador del Museu de Ceràmica

L’Ametlla de Mar, essència mediterrània

Torre fortalesa de Sant Jordi d'Alfama. Foto: Cedida 

Més enllà de la gènesi del nucli poblacional que esdevindria l’Ametlla de Mar, el territori que comprèn l’actual municipi ha estat testimoni de la història més ancestral. Si a la població veïna d'El Perelló trobem les pintures rupestres de Cabra Freixet, vestigi prehistòric i document artístic de l’habitabilitat de la zona, al terme municipal de l’Ametlla de Mar hi ha testimonis que abracen un ampli període de la història de la humanitat.

Potser, el testimoni més visible i antic va ser, durant molts anys, el que anomenem Castell de Sant Jordi (BCIN), fortí militar del segle XVIII, construït amb algunes de les pedres que van pertànyer al Castell de l’ordre de Sant Jordi d’Alfama, ordre creada el 1201 per Pere I, el Catòlic. Edifici rehabilitat en la dècada dels noranta, va ser des dels anys vuitanta una reivindicació popular per recuperar el patrimoni i la història per al bé comú. Reivindicació que s’ha convertit en una festa popular el diumenge més pròxim a la Diada de Sant Jordi, en una jornada de portes obertes i d’actes lúdics, culturals i gastronòmics. El passat mes d’abril, es va celebrar la 32a Diada al Castell de Sant Jordi.

No menys importants, les ben conservades restes de les construccions militars del període de la Guerra Civil; especialment el búnquer d’artilleria de costa (conegudes amb el nom de Les Fortificacions). Obertes al públic a partir del setembre del 2009 després de la seua rehabilitació.

Recents descobriments de la vida dels romans al nostre terme municipal venen a complementar les antigues troballes de part de la via romana i d’un mil·liari.
Altres elements secundaris completarien estos principals, i abastarien altres períodes històrics.

Tots ells tenen com a nexe d’unió que la seua construcció al nostre terme municipal l’ha condicionat la proximitat a la mar, la mar Mediterrània, i la seua ubicació concreta. L’Ametlla de Mar està situada en un punt que ara anomenaríem geoestratègic. Gairebé al mig del golf de Sant Jordi, la seua posició és un punt clau de vigilància de l’activitat marítima en este tram coster i, alhora, una bona entrada i refugi d’embarcacions gràcies a la característica del litoral, ple de petites, discretes i assossegades cales.

Per tant, més enllà que la mar haja condicionat la vida contemporània de la vila de l’Ametlla de Mar com a port pesquer, este element de la naturalesa ha marcat el passat del nostre territori. Segueix condicionant-nos, segueix sent un element en les discussions del desenvolupament humà propi ja sigui en les vessants culturals, turístiques, industrials...

Les Fortificacions, vista interior. Foto: Cedida

Daniel Boquera Benaiges
Conservador del Museu de Ceràmica Popular