El patrimoni terrisser de la Galera

Elaboració d'una peça de terrissa a la manera ancestral. Foto: Cedida

La Galera és un poble amb una tradició terrissera, documentada d’una manera clara des del segle XVIII fins a l’actualitat, amb un moment determinat d’esplendor amb cinc o sis obradors en actiu. Els terrissers de la Galera durant molt de temps van proveir els seus vilatans i habitants de la contrada de tot allò que els era del tot necessari per a la vida quotidiana: el cànter per anar a buscar l’aigua a la font, la marraixa per a beure a casa, els cadups per a les sènies, el setrill per a transportar l’oli al camp quan anaven a plegar les olives a l’hivern i es quedaven a les casetes de camp, la ribelleta per a menjar, el cau de conill o conillera perquè la conilla hi cries a l'interior, els tubs per al desguàs de l’aigua de les cases, el cànter de carreter o cantimplora per portar l’aigua al carro, el cànter de gal per beure aigua mentre es feien les feines al camp, etc.

Arriba un moment, però, que tots estos atuells deixen de ser útils i necessaris (sobretot a partir de 1960) i es converteixen en peces destinades a col·leccionistes o a la decoració. És el moment de decadència per a la terrissa de la Galera, també per a la d’altres indrets de Catalunya i de l’Estat espanyol.

La vigència d’esta tradició artesana terrissera està avui en mans d’una única terrisseria en actiu a la Galera i a la comarca del Montsià (hereva directa d’una nissaga de terrissers, canterers a la Galera i a les Terres de l’Ebre, que estan treballant al municipi d’una manera ininterrompuda  del segle XVIII) que continua elaborant pràcticament totes les mateixes peces que feien els seus avantpassats, tot i que per poder seguir endavant i no aturar-se han hagut d’afegir un seguit d’atuells adaptats als nous temps, als nous gustos i a les noves necessitats, quelcom força difícil i complex en els temps en què els ha tocat viure ja que allò que és última moda avui d’aquí poc ja s’ha quedat obsolet. 

Actualment vivim en un món competitiu, canviant, on tot va molt de pressa, massa de pressa diria jo, i on sembla que sempre s’ha de ser el primer i mai quedar-se al darrere. En este context, sembla que no hi haja lloc per a l’artesania, ja que implica molta dedicació i molt de temps per aconseguir una obra ben acabada i perfecta i avui en dia sembla que no ens ho podem permetre. La societat actual es decanta per les noves tecnologies i per la immediatesa.

Podem afirmar que corren mals temps per als artesans, per la percepció de la societat en general i perquè molt sovint aquells que haurien de vetllar per l’artesania es confonen i posen dins del mateix sac a un artesà que ho és perquè ja ho ha estat el seu pare, el seu avi, el seu besavi, etc. i ha après l’ofici al seu costat des de ben petit, amb un de nova fornada que elabora unes peces de qualitat i on el disseny és el que impera.

No vull de cap manera menysprear la labor d’estos nous artesans. Únicament vull reivindicar la tasca portada a terme per artesans per herència, ja que per un costat la tècnica que aprenen al costat dels seus antecessors és excel·lent i única, i, per un altre costat, són els transmissors d’un llegat cultural, històric  i d’un seguit de valors humans, que massa vegades oblidem, importantíssims, que cal preservar, conservar i difondre.

Càntir de terrissa elaborat a la Galera. Foto: Cedida

Els terrissers de la Galera, de moment, i, fins que s’esgoten o fins que la conjuntura econòmica els ho permeta, en ple segle XXI, i convivint amb les noves tecnologies, continuen elaborant peces per alguns tan anacròniques com els cànters, ara més esvelts que mai (la qüestió estètica està per damunt de la funcionalitat), majestuosos, bells, austers i elegants alhora, plens de missatges per desxifrar amb una informació implícita, un saber fer i els substrats d’una cultura que ha desaparegut i que no tornarà però que cal preservar i transmetre generació rere generació per retrobar els orígens més llunyans i saber d’on venim i cap on anem, això últim sovint se’ns oblida i cal no perdre-ho de vista, perquè qui perd els orígens perd la identitat.

Esta actuació pot semblar una mica romàntica ja que si quelcom no s’usa o no serveix, quin sentit té mantenir-se? Però són tossuts i obstinats i no es resignen a deixar de transmetre este llegat cultural i històric que els han transmès des de fa tres-cents anys. És com una missió molt i molt important que se’ls ha encarregat i cal complir.

El patrimoni terrisser de la Galera el conformen les peces que continuen elaborant els terrissers, la transmissió dels coneixements tècnics de l’ofici, els valors humans (paciència, respecte, tolerància, etc.) que implica una feina artesana on el temps invertit no compta i només compta l’excel·lència, el vocabulari emprat en l’ofici, el respecte total i absolut al medi natural que ofereix la matèria primera, l’argila, per poder elaborar les diferents peces, els antics terrissers i els actuals, els seus coneixements, els seus records, les seues savieses i sobretot el tarannà i una manera de ser i fer que porta implícit un ofici.

Este patrimoni ha generat realitats culturals lligades a ell: Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera i la Fira de la Terrissa, que té lloc per l’1 de maig. Des del Museu Terracota, tot l’any, ens esforcem per donar a conèixer este preat patrimoni terrisser. La fira ha posat el nostre petit municipi al mapa a l’hora que és una mostra única a les Terres de l’Ebre i a la demarcació de Tarragona i això la converteix en quelcom singular.
Cal, però, no confondre el patrimoni terrisser amb estes dues realitats culturals sorgides posteriorment conseqüència d’esta tradició terrissera que calia dignificar.

Moltes vegades cal ressaltar i recordar la feina ben feta i continuada dels canterers de la Galera que ha permès la perdurabilitat de l’ofici al llarg de tres-cents anys i que conforma, com dèiem, el patrimoni terrisser de la Galera,  ja que en aquest món convuls que ens ha tocat viure sovint s’oblida  i es confonen les realitats culturals generades amb el mateix patrimoni i s’han de diferenciar.

Esperem i desitgem la perdurabilitat de la terrissa i els terrissers de la Galera, però si no és així, des de Terracota, Centre d’Interpretació de la Terrissa de la Galera, i com estem fent des de fa 10 anys, difondrem, conservarem, preservarem i posarem en valor el patrimoni terrisser de la Galera, un gran repte i una enorme responsabilitat, però ja sabem molt bé tots els que treballem amb la cultura i per la cultura que els reptes que ens plantegem no són gens fàcils i que impliquen un treball sense mesura però que paga la pena. 

Olga Ralda Bas