Amb
aquest títol tenia lloc el passat 24 de novembre al Museu Marítim de Barcelona la VI Jornada de la Xarxa de Museus Marítims, una
jornada tècnica adreçada als professionals dels museus en la que cada any
s’aborda una temàtica diferent present en les discussions del sector. L’edició
d’enguany, coorganitzada entre el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre i
el MMB, va esdevenir un punt de trobada entre els professionals dels museus i
de la comunicació amb l’objectiu de crear sinergies que afavoreixen tots dos
col·lectius i d’intercanviar punts de vista sobre la relació actual.
Una relació que no passa pel seu
millor moment i de la que tots dos col·lectius en som conscients. Durant tot el dia i a través de
ponències i una taula rodona formada per professionals dels dos sectors, vam
intentar detectar el perquè d’aquesta falta de connexió, vam posar exemples de
bones pràctiques i vam intentar buscar noves fórmules de col·laboració
beneficioses per tothom.
I és que realment crec, com a
periodista i tècnic de comunicació d’un museu, que no som conscients del
beneficiosa que n’és aquesta comunió. Els museus tenim històries per contar, exposar i
presentar i els mitjans de comunicació la necessitat d’explicar-ne diàriament.
Joan Grau, tècnic de comunicació, i Àlex Farnós, director - gerent del MTTE, explicant el Pla de Comunicació |
Un altre aspecte a destacar i que
va remarcar molt bé en Vicenç Villatoro, escriptor, periodista i director del
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, és que els mitjans de comunicació no subratllen l’important, sinó el que pot
ser interessant per al seu lector, oient o espectador. I és aquí on els
museus hem d’intentar adaptar-nos a les lleis dels mitjans de comunicació, donant-li
la volta per fer més atractiu i interessant el relat del contingut que volem
comunicar.
També hem de tenir en compte que
en la societat actual s’està imposant la cultura
de l’esdeveniment, amb les conseqüències no sempre positives que això pot tenir, com
per exemple que la forma o format en la que es presenta un producte cultural desperti
més interès que el seu contingut. Però això no és una opció dels mitjans, és una opció de la societat.
Així ho evidencien també les grans presentacions o inauguracions dels productes
culturals. Els públic en general, tot i tenir la capacitat d’accedir al
contingut d’un producte cultural de forma individual i des de casa, prefereixen assistir presencialment als grans
esdeveniments culturals perquè esdevenen un espai de socialització entre
persones amb interessos i gustos semblants, un espai de connexió entre diferents
professionals i, de vegades, un punt de partida de projectes, siguin culturals
o no.
Un altre punt a considerar és que
els mitjans de comunicació són empreses
i que, per tant, de vegades el criteri de publicació d’una informació sovint
respon a criteris empresarials. Com que la majoria de museus no disposem de
recursos econòmics per destinar a publicitat, cal que busquem noves vies de
col·laboració. Els museus ens podem oferir com a generadors de continguts i com
a fonts d’informació que els hi siguin útils en el seu dia a dia, buscant que
aquesta col·laboració ens retorni amb més presència als mitjans de comunicació.
Però en aquesta jornada no només
es va parlar de la relació dels periodistes i els museòlegs, sinó que també es
va intentar explicar què podem fer i quines eines que disposem per
poder connectar, no només amb el nostre públic, sinó amb l’univers de públics que tenim al nostre abast. En aquest punt vam voler incidir molt en
la nostra ponència, en la que presentàvem el Pla de comunicació del Consorci
del Museu de les Terres de l’Ebre. D’igual forma que els mitjans de
comunicació, els museus també som
emissors. Amb l’aparició de les
noves tecnologies, hi ha hagut un canvi de la distribució del contingut que es
deu a la fragmentació de les audiències. Els museus disposem de molts més
canals (alguns de propis) per connectar amb els nostres públics. Considerem canals
propis per exemple la web, les xarxes socials, el blog, el correu ordinari, el
mail marketing, la senyalització i la papereria. Treballant aquests canals d’una
forma efectiva ens podem assegurar els tres objectius comunicatius bàsics:
visibilitat institucional, prestigi i una major implicació i participació dels nostres públics.
Evidentment, tot i tenir canals de comunicació propis, hem de treballar els
canals externs, com els mitjans de comunicació i les RRPP.
A la nostra ponència vam voler emfatitzar en la necessitat de cuidar
les relacions amb els periodistes i d’oferir-los-ho, en la mesura que puguem,
els continguts de forma individualitzada. També vam remarcar la importància de facilitar
la feina a uns mitjans cada cop més saturats i amb menys personal, preparant i
redactant els materials en un format periodístic. En definitiva, tenint un tracte molt personal, proper i entorpint el mínim a l'alta carga de feina que han d'assumir actualment els periodistes de tots els mitjans locals.
Des del Consorci vam voler
remarcar la importància de tenir un Pla
de comunicació, en el qual s’especifiqui quins són els objectius, es defineixi la nostra identitat corporativa (què i qui som, què volem ser i com ens
perceben), a quins públics ens adrecem,
com adaptem el missatge en funció del
públic i a través de quins canals de
comunicació intentarem connectar amb ells. Però a més, de forma anual, cal
fixar un pla d’actuació i un sistema d’avaluació de cada acció
executada. Tota acció ha de tenir una estratègia i ha de buscar uns resultats.
Tot i que tenim molta feina per
fer, la jornada invita a l’optimisme.
Queden molts ponts que construir amb els mitjans de comunicació i moltes vies a
explorar. A més, amb les noves tecnologies ens hem convertit tots en emissors i
això és una oportunitat que els museus hem d’aprofitar. De fet, molts museus ja
se n’han adonat i han optat per incorporar periodistes a les seues plantilles.
Aturar-se, reflexionar i buscar solucions sempre és positiu i aporta
bons resultats. De fet, aquesta ja és la segona jornada que organitzem en
menys d’un mes en la que reunim professionals d’un sector determinat i museòlegs.
Fa unes setmanes, en Toni Cartes ens parlava de la necessitat de buscar complicitats amb els professionals i centres d’ensenyament. Ara, ho hem fet amb els
periodistes perquè sabem que treballant conjuntament podem obtenir grans resultats.
Joan Grau / @J_GrauCasajust
Tècnic de comunicació del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada