dimecres, 23 de novembre del 2016

Museus i centres d'ensenyament, buscant complicitats



A inicis de novembre van tenir lloc les primeres JornadesAproPA'T, Diàlegs d'educació i patrimoni una iniciativa dels Museus Registrats del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que té per objectiu començar a posar fil a l'agulla per a que els museus i els centres educatius puguem treballar junts d'una manera més fluïda, creant sinèrgies que afavoreixin la relació entre els dos col·lectius des de la coneixença mútua de les necessitats i oportunitats d'ambdós costats. Aquesta iniciativa ha comptat amb el suport del Departament de Cultura i del Servei d'Atenció als Museus.

Aquesta primera edició va comptar amb el suport organitzatiu dels Centres de Recursos Pedagògics del Baix Ebre i del Montsià, entitats que han esdevingut una part importantíssima per a garantir l'èxit organitzatiu i d'assistència a la Jornada. Han estat, segurament, un dels elements clau a l'hora de garantir-ne l'èxit en participació, a més de ser una primera posada en funcionament al territori d'això que persegueixen aquestes jornades, que els Departaments de Cultura i Educació treballin plegats, afavorint el diàleg i l'entesa entre escoles i equipaments patrimonials. 



La primera jornada, celebrada al Museu de Tortosa, va comptar amb una primera xerrada a càrrec de Pere Viladot, titulada Educació i patrimoni: una aventura d'atzar, incertesa i complicitat. En aquesta xerrada exposava com el treball dels museus amb les escoles és una feina complicada, però que pot resultar molt satisfactòria i tenir un llarg recorregut, sempre i quan des dels museus s'aposti per una qualitat en el producte ofert, que s'aposti per uns educadors qualificats, motivats i que participin de tot el procés creatiu de l'activitat.

La següent a càrrec d'Oriol Ripoll, La dimensió lúdica de la cultura, ens acostava al món del joc com a eina per a fer arribar els continguts de manera més entretinguda als alumnes. Tot i així, essent crític i tenint sempre com a premissa què el joc no sempre és la millor eina, cal primer plantejar-se quin és l'objectiu i perquè s'escull el joc com a recurs, a més de tenir clar que la part divertida del joc no pot desaparèixer pel fet d'encabir-hi uns continguts pedagògics, a més de fer jocs que siguin atractius per als alumnes del segle XXI.

La darrera part de la jornada es va dedicar a taules de treball entre tècnics dels diferents museus del territori participants i els mestres i professors assistents a la jornada. L'objectiu d'aquestes taules era el poder crear un avantprojecte d'activitat educativa que donés resposta a una necessitat educativa concreta. Tot i el limitat del temps i la desconeixença entre els membres de les taules de treball, el que es va posar de manifest fou que amb el treball conjunt des de l'inici entre membres dels dos col·lectius es poden engegar projectes educatius o activitats educatives concretes que són satisfactòries per als dos col·lectius. La trobada entre els professionals dels dos sectors i el poder parlar directament del que es necessita per part de la comunitat educativa des dels museus, i que aquests puguin explicar que els poden oferir als docents que encaixi amb la seva demanda, és una part de la solució per a acostar els dos col·lectius i fer créixer la presència dels museus i del patrimoni en el desenvolupament dels currículums educatius (una altre tema és la problemàtica del cost del transport per arribar als equipaments patrimonials, la situació interna del col·lectiu docent i del col·lectiu d'educadors i tècnics de museus i la conjuntura general en la que s'insereixen, etc) 


Com a conclusió, dir que si bé és cert que un matí no dóna per a treballar amb profunditat res, sí que serveix per a captar les sensacions i predisposicions a favor o en contra del que es planteja en la jornada. En aquest sentit, crec, des del meu punt de vista, que, en general, tant per part dels docents com per part dels tècnics dels museus la sensació que es respirava era que amb aquesta jornada s'encetava un camí que hi ha ganes de recórrer plegats i que segurament serà llarg i fructífer. Ara falta que es pugui fer de manera constant el que es va fer breument en aquesta jornada, que docents i tècnics de museus puguem trobar els espais per a parlar dels projectes concrets i dotar-nos de les eines per a poder-los desenvolupar.


Toni J. Cartes Reverté

Servei d'Atenció als Museus de les Terres de l'Ebre  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada