Abans que res explicarem el títol , títol que ha estat fruit d’una apropiació del nom del llibre que va ser un gran èxit dins del món del màrqueting de fa ja uns quants anys que es deia així: La Vaca Púrpura de l’autor nord-americà Seth Goldin.
Pensem que el projecte
Ports i Mans amb una durada de cinc anys, des que es va gestar al 2013 fins que
el tancarem al 2018, amb els seu engendrament, Cortines ha estat una
vaca púrpura per al Museu.
I una vaca púrpura no és
més que quelcom excepcional i així ha estat aquest projecte que ens ha portat a
eixamplar els marges en què ens és còmode treballar i experimentar amb un
producte arriscat confiant plenament amb els seus creadors: Mònica Guilera i
Tim Johnson, tot tenint les col·laboracions anteriors com aval. I és una vaca
púrpura per al Museu de la Pauma perquè és un producte extraordinari per a
nosaltres perquè ha interessat i segueix interessant realment a la gent. A més,
és també un producte que ha estat digne de propagar-se com un virus, que no ha
estat un projecte econòmic però que ha funcionat, que ha estat portat des d’un
principi per la mateixa gent com a equip base. Som conscients que el que ha
estat extraordinari no té perquè tornar-ho a ser però sí que s’ha espremut al
màxim i pensem que s’ha creat l’entorn adequat on hi ha possibilitats de crear
una altra vaca púrpura ja que hem fidelitzat uns transmissors. Uns transmissors
que han après i han xalat participant-hi i que alguns d’ells pensen que és un
producte seductor i ho demostren fent molts de quilòmetres per assistir a les
diferents sessions que s’han portat a terme durant tot l’any 2016.
Per parlar del projecte ens organitzem en una línia del temps
que va des del 2013 fins al 2018 per tal de fer-ho senzill. No
explicarem com neix Ports i Mans ni en què consisteix perquè ja ho hem fet al
primer article, només dir que comença amb una residència artística durant les
quatre estacions de l’any al Mas de Barberans. Com a fruit de la residència a
l’agost del 2014 vam inaugurar l’exposició i a finals d’aquell mateix any vam
estrenar el projecte web d’exposició: Ports i Mans. Com a gairebé tota exposició hi havia
diferents àmbits i un d’ells va prendre rellevància perquè va aconseguir
interessar al que se’n diu múltiples minories, és a dir, públics molt
diferents. Aquest àmbit és el de Cortines que té com a una de les fonts,
i no només, un article etnològic de com eren les cortines
tradicionals al
BE i Montsià. I a partir d’aquí comencem l’aventura del 2016. Els
culpables tornen a ser els dos artistes-cistellers abans esmentats que ens fan
una nova proposta. Proposta d’un projecte d’art col·lectiu a Mas de
Barberans per fer cortines.
I ara explicarem com vam solucionar el nostre principal
neguit: el finançament. Sempre comptant amb el ple suport de l’Ajuntament de
Mas de Barberans del qual depèn directament el Museu ens vam atrevir a intentar
cercar els diners necessaris per portar-lo a terme. En aquest projecte artístic en
col·lectiu difícilment podíem trobar finançament amb aquest
títol però si explicàvem ben bé el què faríem sense inventar res, hi
podia haver possibilitats. Si argumentàvem que hi hauria un retorn social, que hi hauria diferents col·lectius
implicats: artesans/es, terapeutes, educadors/es i
la comunitat local i per tant si explicàvem que seria una acció
professionalitzadora, educadora i terapèutica potser seria més viable aconseguir el finançament. Així ho vam
fer i ho vam aconseguir en bona part gràcies a Montsià Actiu dins del projecte Treballar a les set
comarques.
L’objectiu professionalitzador l’hem aconseguit perquè han estat diferents persones autònomes que han creat una cortina incorporant els diferents coneixements que s’han oferit; l’ educatiu també perquè 4 han estat les professores de les Escoles d’Art del territori les que hi han participat, a més de tres alumnes d’ESARDI i l’Escola Teresa Subirats de Mas de Barberans; i finalment el terapèutic també, tot i que, de més lluny. Han participat en el projecte mitjançant la seva formadora que els ha transmès els coneixements apresos: 26 alumnes entre 7 i 16 anys de l’Escola d’Educació Especial La Llar de Sant Josep (Lleida), 18 alumnes del Centre Ocupacional La Troca (Lleida)i 7 alumnes del centre de l’ONCE (Lleida). I a més de la participació de l’escola també hem estat locals perquè cinc persones residents a Mas de Barberans han fet les seves cortines i a nivell associatiu al 2017 hi participaran l’Associació de Dones i l’Associació de Jubilats.
Esperem amb il·lusió la invasió, a l’agost del 2017, de les
cortines que s’hi quedaran fins l’agost del 2018. Un cop més seran les fibres
les principals protagonistes del Museu: bova, espart, canya, pollissos
d’olivera, pauma, vímet blanc, vímet
negre, bambú, àloe vera, jonc, tiges de palmera datilera, cànem...convivint amb
llavors de jaracanda, boles de vidre, roba, feltre, boles de fang, culleretes
de plàstic de gelat...amb múltiples combinacions de materials per formar els
separadors d’espais i de vida que en definitiva són les cortines, manllevant el
títol de l’article etnològic abans esmentat.
I ja acabem plagiant una frase del recentment desaparegut
Zygmunt Bauman: “La vida social ya se ha transformado en una vida electrónica o
cibernètica”. Per tant no podíem deixar d’emprar un mitjà digital per
explicar-vos la nostra humil però estimada vaca púrpura.
Pepa Subirats Rosiñol
Responsable del Museu de la Pauma de Mas de Barberans
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada