S'inaugura la primera exposició monogràfica de producció pròpia del SAM de les Terres de l'Ebre

L'exposició, titulada Aquelles tardes... 120 anys de cine a les Terres de l'Ebre, recull el testimoni de l'impacte i de la memòria col·lectiva vinculada al cine al territori

En el marc dels objectius del Servei d'Atenció als Museus (SAM), impulsat pel Departament de Cultura i el Museu de les Terres de l'Ebre, hi figura la producció de continguts vinculats a la difusió del patrimoni i l'ampliació dels públics. En aquesta línia, des del SAM de les Terres de l'Ebre s'han produït amb anterioritat exposicions d'escultura sonora i fotografia en el marc del cicle Ebre,Art&Patrimoni en les edicions celebrades el 2014 i el 2016 respectivament. 

Al llarg del 2015 i el 2016, el SAM, a través del Museu de les Terres de l'Ebre, ha treballat per a produir aquesta exposició mongràfica sobre la memòria de les sales de cine de les Terres de l'Ebre i del que ha significat el cine per a la societat ebrenca de cada moment. L'exposició es podrà veure fins al 21 de maig al Museu de les Terres de l'Ebre i desprès itinerarà pels diferents municipis que hi participen. 

En aquesta mateixa línia, l'organització de la segona exposició d'abast territorial correrà a càrrec del Museu de Tortosa durant els exercicis 2017 i 2018.

El contingut de l'exposició

L'exposició, organitzada en dues parts, ofereix un recorregut per la història del cine a les quatre comarques ebrenques, així com una aproximació al que va suposar el cinema per a la societat de cada moment al llarg del segle XX.

 

La mostra, en una primera part, fa un recorregut històric des de les primeres projeccions cinematogràfiques al territori en barraques de fira o en teatres, cafès d'associacions, ateneus o altres fins que es creen les primeres sales destinades a acollir específicament projeccions i com aquestes es van anar expandint pel territori entre els anys 10 i 20 del segle XX, i la posterior sonorització. Durant la postguerra i fins a la dècada dels 60, el cinema serà, juntament amb el futbol i els balls, l'entreteniment preferit de la societat, especialment de la joventut, qui veurà en el cinema la possibilitat de fugir de la realitat dura i angoixant del moment. Ja a partir dels anys 60, amb la progressiva arribada de la televisió, la generalització del cotxe i l'aparició d'altres formes d'oci comença el declivi de les sales locals, el qual s'aguditza en les dècades següents, especialment a partir de la generalització de l'ús del reproductor de vídeo. És l'època en la que les pel·lícules de destape, els concerts i el teatre tornen a les sales de cinema per a garantir-ne la supervivència. Al llarg de les dècades dels 80 i els 90 van tancar gairebé la totalitat de les sales locals, a excepció d'algunes integrades en el Circuit de Cinema Escarceller.

A finals de la dècada de 1990 i els inicis dels 2000 s'obren els dos complexos de multisales del territori, els OCine de Roquetes i Amposta 11, un altre model de negoci d'exhibició cinematogràfica basada en l'àmplia oferta simultània i en els darrers avenços tècnics.

La segona part de l'exposició fa un recorregut per la història cinematogràfica, des de les primeres projeccions fins a l'actualitat, d'un total de 16 municipis concretament: Alcanar, Amposta, Corbera d'Ebre, Deltebre, la Fatarella, Flix, Freginals, la Galera, Godall, Masdenverge, Móra d'Ebre, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, Santa Bàrbara, Tortosa i Ulldecona. L'exposició també aplega fotografies i altres materials dels cines de Caseres, Móra la Nova, Riba-roja d'Ebre, l'Ametlla de Mar, l'Aldea o la Sénia.

Tota l'exposició compta amb un extens material gràfic i documental, a més d'objectes originals com projectors, carteleres, mobiliari, elements decoratius de les sales etc. Així mateix inclou fragments de les entrevistes realitzades a persones de diferents poblacions que al llarg de la seva vida van estar vinculades al món del cinema, cosa que li confereix a la mostra una altra dimensió i valor: el del testimoni, en primera persona, de tot un seguit de generacions per a les quals el cinema va constituir una de les principals formes d'oci al territori i una finestra a través de la qual les Terres de l'Ebre s'obrien al món i adoptaven noves modes, mentalitats i una nova cultura. 

L'exposició ha estat produïda amb el suport del Departament de Cultura i és una iniciativa del Servei d'Atenció als Museus (SAM) i Museu de les Terres de l'Ebre. A més, per al seu desenvolupament s'ha comptat amb la col·laboració dels equipaments patrimonials del territori que formen part de la xarxa del SAM. També cal destacar, que s'ha comptat amb la participació de l'Aula de Cinema de la URV en la fase de recerca, i amb més de 100 col·laboradors entre persones entrevistades, particulars i empreses que han cedit objectes, documents i imatges de les sales de cine del territori per a completar la mostra.

Les col•leccions de ciències naturals del Museu de les Terres de l’Ebre, trenta anys de ciència i natura al territori

Recentment vam publicar la notícia de la finalització de la campanya de documentació de l’any 2016 . Pel que fa a la documentació de Ciències Naturals enguany s'ha centrat en les col·leccions de papallones i libèl·lules que conserva el Museu.

El Museu de les Terres de l’Ebre des de la seva inauguració, ara fa més de trenta anys, ha realitzat un treball continuat per la conservació i valorització del patrimoni cultural i natural, que li ha permès esdevenir un centre de referència que actualment gestiona els fons més important de les Terres de l’Ebre i un dels més grans de Catalunya.

Les ciències naturals constitueixen, juntament amb l’arqueologia i l’etnologia, els tres àmbits de treball que formen part dels objectius i de l’acció de la institució des dels seus orígens i que conformen aquests fons.

La natura en concret ja era present en el mateix procés de creació del Museu. El fons de ciències naturals té el seu origen en una petita col·lecció local, fonamentalment d’aus naturalitzades, ampliada l’any 1984 pel Grup d’estudis de la Natura (GEN), que les va cedir per a que formes part del projecte de creació d’un museu comarcal, que llavors havia de ser necessàriament pluridisciplinar i també naturalístic. Un museu que també presentava una vocació clarament territorial en una part del país on la biodiversitat és un dels seus principals valors patrimonials.

Una base de dades que recull l’evolució de la biodiversitat
La capacitat d'un museu per atendre les funcions de conservació i preservació ve determinada pels recursos, espais, equips i personal que disposi. La capacitat del Museu de les Terres de l’Ebre en aquest sentit, i el treball de biòlegs, arqueòlegs i etnòlegs professionals de la museologia, ha permès que les col•leccions del Museu hagin augmentat, passant dels 3.208 objectes inicials als 40.000 actuals, i aquest augment ha suposat, també, una millora qualitativa, representant en el cas de la col·lecció de història natural d’una manera molt més acurada la complexitat i biodiversitat dels sistemes naturals.

Com a norma general, la selecció d'allò que deu adquirir el Museu ha de regir-se per un criteri d'utilitat pública. Així els objectes que el Museu de les Terres de l’Ebre recull, amb independència de la forma d'adquisició (donació, llegat, dipòsit, ...), han de complir amb el requisit que siguin útils per a assolir els objectius d'estudi, educació i gaudi amb els que són adquirits i conservats. Però, ni per temps ni per espai es pot recollir tot, per això el Museu no adquireix objectes dels quals no es té documentació, no es pot garantir la seva conservació o no s'ajusten a la política d'adquisicions. Cal evitar la formació d'un fons que no expliqui res, amb objectes incoherents, banals, poc representatius, repetits, etc.

 D'acord amb la seva política d'adquisicions, el Museu selecciona els objectes que han d'integrar el seu fons, considerant qualitats com el grau d'informació, testimoniatge, documentació, representativitat que aporten, etc.

Aquests criteris són, si cap, més estrictes en el cas delsingressos del fons de natura on és precís que els espècimens que es recullen i dipositen al Museu vagin acompanyats d'una informació mínima del seu context original (localitat, hàbitat, data, col•lector, ...) i que expliquen la composició i dinàmica dels sistemes naturals. La documentació i informatització que es du a terme d’aquest fons, que actualment inclou al 83 % del total de les unitats de registres dipositades, garanteix validar i associar aquesta informació amb l’objecte i permet realitzar la gestió del fons d’una manera més fàcil, ràpida i acurada.

És aquesta informació associada la que aporta un valor científic i universal a les col·leccions de història natural. Així les col·leccions biològiques esdevenen autèntics bancs de dades que aporten una informació molt valuosa sobre la nostra biodiversitat, i no només de la actual sinó també de la passada, d’aquella que existia en el moment en que es va recollir cada espècimen. Cada exemplar esdevé una prova tangible de la seva presència en un territori i un ecosistema en un moment donat. El fet de que les col·leccions biològiques amb les eines i tractaments adequats poden preservar-se al llarg de segles, ens permet conèixer els canvis en el temps de la geologia, la fauna, la flora o l’ecologia d’un lloc. Això és especialment important en el cas d’un territori com les Terres de l’Ebre amb grans valors naturals, on és important la conservació d’espais naturals de gran interès, i que al mateix temps sofreix des de fa molt de temps impactes com la transformacions dels hàbitats derivats de l’activitat humana, els efectes del canvi climàtic o l’aparició d’espècies invasores.

Les col·leccions de Ciències Naturals del Museu de les Terres de l’Ebre
 Les col•leccions d'història natural del Museu de les Terres de l’Ebre estan constituïdes per espècimens que tenen procedències i formés d’ingrés diverses. Molts d’ells són fruit de les tasques de prospecció per part de recerques engegades pel propi museu amb amb l’ajut d’equips de col·laboradors, però també en trobem d’altres que són el resultat de treballs de recerca externs com ara tesis doctorals, tesines o treballs de fi de grau que són dipositats al Museu per part dels investigadors que les han realitzat.

 Una altra font d’ingressos la constitueixen les col·laboracions que el Museu realitza de forma regular amb institucions del territori, recerques fetes conjuntament amb el Departament de Medi Ambient, el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta mitjançant les quals s’han ampliat les col·leccions de peixos, d’odonats i papallones, o les col·laboracions en entitats com l’Associació Micològica de les Terres de l’Ebre “Bitxac o el Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre que han permés incrementat els fons de bolets i plantes superiors.

Però al mateix temps els ingressos esporàdics no vinculats a cap estudi concret, també han estat constants al llarg de la història del Museu. En 33 anys, 147 persones i entitats interessades en la protecció i valorització del patrimoni natural han col·laborat a través de donacions particulars a ampliar el nombre i la qualitat de les col·leccions que custodia el Museu.

Fruit d’aquest esforç continuat, el Museu acull un dels fons més destacats dins dels Museus de Catalunya, només per darrere de les grans col·leccions dels museus de Barcelona i Girona. Un fons amb més de 16.000 unitats de registre i 140.000 exemplars que inclouen espècies animals i vegetals de grups molt variats i d’origen divers, dels quals més del 80 % provenen de les Terres de l’Ebre i territoris veïns.

Dins d’aquest fons cal destacar la importància de l’herbari del Museu, el qual amb 6.700 plecs és un dels més importants dins del Museus del país. Aquest herbari ha esdevingut punt de referència dels investigadors i estudiosos de la botànica de les Terres de l’Ebre i inclou fons provinents de tres tesis doctorals realitzades al territori. També destaca per la seva importància el fons de vertebrats (en particular la col·lecció ictiològica de l’Ebre), i el d’invertebrats especialment en libèl·lules i altres insectes (lepidòpters, coleòpters,...).

Un fons al servei de la societat
En la conservació d'espècimens d'història natural s'apleguen, a la vegada, interessos educatius i científics. S'ha de fer una diferenciació entre l'interès de les col•leccions per a finalitats científiques, que es conserven adequadament per tal de mantenir les característiques específiques necessàries per a l'estudi taxonòmic i sistemàtic de les mateixes; de les col•leccions vinculades a la difusió, amb finalitats educatives i culturals, que han de rebre sovint tractaments diferenciats que poden alterar l'aspecte natural o original de les peces.

D’aquesta forma el valor de les col•leccions ve determinat, a més de pel seu valor intrínsec exposat anteriorment, en part també per l'ús posterior que se'n fa. Les col•leccions del Museu, a més de servir per a construir l'entramat de la seva exposició permanent a Amposta (on ajuden a explicar el valor biològic del riu Ebre i les seves ribes a la sala L’Ebre, camí d’aigua i en un futur formaran part de la sala que s’ha de dedicar al delta de l’Ebre) o al Museu de la Mar de l’Ebre amb seu a Sant Carles de la Ràpita, també compleixen altres funcions al integrar-les dins d’activitats temporals que ajuden a la difusió i valorització del patrimoni natural.

Exposicions temporals que el Museu ha anat programant al llarg dels seus anys d’història, com Joies de la natura. La fauna de les Terres de l’Ebre, exposició itinerant entre els anys 2001 i 2006, “Les papallones de la serra de Montsià” que va visitar diferents poblacions entre els anys 2013 i 2015, o aquest any i dins del cicle col·leccionar passions, l’exposició Salvador Cardero i el grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre, acosten i mostren al públic la importància de les col·leccions i a través d’elles difonen els múltiples aspectes en que es manifesta la biodiversitat de les Terres de l’Ebre.

Un altre aspecte, no menys important, serien les activitats educatives i socials que permeten acostar el patrimoni natural que custodia el Museu als escolars i entitats del territori. Tallers adreçats als infants com Als Ports amb els animals del bosc o més recentment el projecte Capses de memòria / Capses de natura, que apropa els fons que custodia el museu a diverses entitats de l’àmbit sociosanitari de les Terres de l’Ebre, on les espècies animals i vegetals esdevenen una eina útil en els programes que desenvolupen aquestes entitats amb els seus usuaris ja que estimulen les seves capacitats cognitives, propicien el seu benestar i integració social i els donen a conèixer el seu entorn natural i cultural.

En l’àmbit de la investigació i recerca el valor científic de les col·leccions del Museu de les terres de l’Ebre queda palès en la visita d’investigadors al Museu per tal d’estudiar alguna part del fons, fins a l’any 2015 s’han realitzat més d’un centenar d’aquests estudis, especialment de plantes superiors, i cada any col·laborem en diferents estudis (fonamentalment taxonòmics i genètics) enviant mostres per al seu anàlisi a investigadors de diferents universitats i grups d’investigació.

El futur d’un fons que requereix d’un treball continuat
Cada any el Museu col·labora en projectes ja consolidats com el seguiment anual de les poblacions de la libèl·lula més amenaçada d’Europa (Macromia splendens) juntament amb el Departament de Medi  Ambient i el Parc Natural dels Ports, o en el seguiment anual de les poblacions d’odonats de els Terres de l’Ebre que aporten nous i valuosos exemplars al fons. Les feines en la conservació i documentació de la col·lecció ictiològica del riu Ebre, de referència dels anys 80, aporten una informació molt valuosa, que ajuda a projectes com el Life MigratoEbre finançat per la Unió Europea, de l’estat de les poblacions íctiques del riu Ebre abans de l’arribada massiva d’espècies invasores. Acords de col·laboració com el que signat en l’Associació Fotografia i Biodiversidad del qual el Museu és Punt BV, un projecte de ciència ciutadana que gràcies a les fotografies de fauna i flora que els ciutadans pugen a la plataforma online “Biodiversidad Virtual”, i un cop determinades per experts, aporten un gran nombre de noves i valuoses dades de la biodiversitat del territori  que cada any l’associació facilita al Museu per a que en faci ús i difusió.

Però el Museu també treballa en nous projectes com ara la creació d’un banc de llavors de varietats agrícoles autòctones amb col·laboració amb l’Escola Agrària d’Amposta, que ha d’ajudar a salvaguardar un patrimoni natural i etnològic en perill de desaparèixer degut a l’extensió de les modernes pràctiques agrícoles de tipus extensiu que comporten una dràstica reducció de les varietats que es cultiven.

A més, el Museu en el marc de la seva política de col·leccions, treballa actualment per integrar en els seus estàndards la documentació de dos importants col·leccions del territori adscrites al Museu a través de la participació en el Consorci del Museu dels ajuntaments de Santa Bárbara i Sant Carles de la Ràpita que en són els titulars: la col·lecció paleontològica de Josep Antoni Valls i la col·lecció malacològica de Joan Brunet.

El fons recopilat per Josep Antoni Valls, exposat al Centre d’Interpretació de la Vida a la Plana de Santa Bàrbara, comprèn uns 2200 exemplars del quals 381 corresponen a minerals i roques i 1821 són fòssils, lo que converteix aquesta col·lecció en la més important de les Terres de l’Ebre en l’àmbit paleontològic.


La col·lecció de Joan Brunet, ubicada en el Museu de el Mar de l’Ebre de Sant Carles de la Ràpita, inclou un extens catàleg d’uns 4000 exemplars, especialment mol•luscs però també fauna marina en general, que Joan Brunet, gràcies al seu estret contacte amb els pescadors i l’establiment de contactes amb altres col•leccionistes, va anar recollint al llarg de la seva vida. La col·lecció inclou exemplars de la fauna local amb altres testimonis de fauna marina d’altres parts del Mediterrani i d’arreu del món. En aquest sentit cal destacar l’adquisició que va realitzar d’una part de la col•lecció creada per Carlos Altimira, naturalista de prestigi que va ocupar un paper prominent en la malacologia catalana dels anys 60-80 del segle XX, constitueix una excel•lent representació dels mol•luscs presents en el litoral català i en general de tota la península ibèrica.

Malgrat el creixement continuat de les funcions i serveis que presta el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre, per al present de la institució es prioritària la conservació i gestió del seu fons de història natural, així com la seva consolidació i ampliació en un futur. Un fons d’un valor científic reconegut i referent a les Terres de l’Ebre i amb un elevat pes específic en el context de les col·leccions de Catalunya, però que a més serveix per conèixer i explicar la complexitat dels processos naturals i les relacions entre l'home i el seu entorn. Uns objectes que també constitueixen una eina educativa i social que genera unes actituds sensibles envers la natura i que a través del treball amb la comunitat retorna a la societat uns valors i un patrimoni col·lectiu que van més enllà de les mateixes sales del Museu i els seus magatzems.

Àlex Farnós i Pere Luque
Consorci del Museu de les Terres de l'Ebre

Es renova per al 2017 el Servei d’Atenció als Museus de les Terres de l’Ebre

 

El passat mes de desembre es va renovar el contracte amb el Departament de Cultura per tal que el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre desenvolupi les tasques de Servei d’Atenció als Museus (SAM) de les Terres de l’Ebre, a més de donar suport en algunes accions als museus registrats del Camp de Tarragona, per a aquest 2017.

A l’igual que en els darrers anys, les accions del SAM s’organitzen en diversos eixos:

 -Suport tècnic als equipaments patrimonials. Per part del SAM es donarà suport i assessorament a aquells equipaments patrimonials del territori que vulguin integrar-se en el Registre de Museus, així com a aquells projectes patrimonials que hi hagi al territori i que sol·licitin assessoraments en relació a la seva viabilitat, model de gestió, etc. N’és un exemple el projecte museològic a elaborar per a  l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar en relació a la gestió integral del patrimoni cultural i natural del seu terme municipal, inclòs el Museu de Ceràmica Popular de l’Ametlla de Mar.

-Ebre,Música&Patrimoni. Enguany es durà a terme la segona edició d’aquest festival d’estiu que ve a complementar l’oferta dels diferents equipaments patrimonials de les Terres de l’Ebre. Es tracta d’un seguit de concerts especials, creats expressament per a l’ocasió, i que permeten una transversalitat i l’atracció de nous públics als equipaments i espais patrimonials del territori.

-Projecte d’una exposició conjunta itinerant. Els equipaments de les Terres de l’Ebre han concebut de manera conjunta una exposició, a desenvolupar entre el 2017 i el 2018, al voltant de la música popular i tradicional i, en concret, de l’evolució de l’ús i els contextos musicals de les gaites i dolçaines a les Terres de l’Ebre. Aquesta exposició serà coordinada des del Museu de Tortosa.

 Des de l’any 2009, el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre ve desenvolupant aquesta tasca encomanada pel Departament de Cultura, que a més de les accions aquí descrites també inclou la gestió dels dipòsits dels materials arqueològics provinents de les excavacions efectuades a les comarques de l’Ebre, el seguiment dels equipaments patrimonials del territori i l’elaboració d’informes per al Departament de Cultura.  

També, des de l’any 2015, el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre en col·laboració amb el Servei de Museus i els Serveis Territorials del Departament de Cultura a Tarragona, és responsable de la coordinació i la realització de diversos programes col·laboratius desplegats conjuntament en l’àmbit museístic de les comarques del Camp de Tarragona. En concret, pel que fa a les accions que es desenvoluparan en el 2017 amb els museus registrats del Camp de Tarragona, aquestes se centren en els tres àmbits temàtics següents:

-Comunicació. Per a aquest 2017 es desenvoluparà un programa d’actuacions que permeti millorar la comunicació dels museus, tant a nivell de xarxes socials com de mitjans de comunicació, per tal de ser més presents en el dia a dia de la societat.

-Educació. Tenint en compte la bona acollida i resultats de la jornada celebrada aquest 2016 AproPA’T. Diàlegs d’educació i patrimoni en la que els museus i els centres educatius de primària i secundària s’han trobat i han pogut plantejar cara a cara algunes qüestions vinculades a com els museus poden ser més útils per als centres educatius, es proposa la realització d’una segona jornada al voltant d’un tema concret. A l’igual que en l’experiència del passat any, la jornada es duria a terme en dos seus diferents, una al Camp de Tarragona i una a les Terres de l’Ebre, en dos setmanes diferents i amb els mateixos continguts. Per a l’organització es comptaria amb la col·laboració i suport dels CRP de les dues demarcacions. Aquesta acció afecta als Museus Registrats del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

-Turisme. En relació al turisme es continuarà treballant en la creació, desenvolupament i comercialització de productes turístics impulsats des dels museus. Aquests productes comptaran amb un assessorament especialitzat per part d’una empresa del sector que en base al punt en el que es trobi el projecte ideat per cada museu, modularà l’assessorament, de tal manera que s’asseguri la viabilitat en la comercialització dels productes creats. Paral·lelament es continuarà treballant en el desenvolupament, millora i manteniment de l’aplicació Visitmuseum. Aquestes accions afecten als Museus Registrats del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Ports i Mans: una vaca púrpura per al Museu de la Pauma de Mas de Barberans

Des del Museu de la Pauma de Mas de Barberans, com si d’una trilogia es tractés, volem tancar els articles que hem escrit a aquest bloc referents al projecte Ports i Mans. Aquests articles són: Ports i mans: Simbiosi del maig del 2014, escrit per mi mateixa, i La finestra al món "de Ports i Mans" del mateix 2014, escrit per Laia Aleixendri. 

Abans que res explicarem el títol , títol que ha estat fruit d’una apropiació del nom del llibre que va ser un gran èxit dins del món del màrqueting de fa ja uns quants anys que es deia així: La Vaca Púrpura de l’autor nord-americà Seth Goldin.

Pensem que el projecte Ports i Mans amb una durada de cinc anys, des que es va gestar al 2013 fins que el tancarem al 2018, amb els seu engendrament, Cortines ha estat una vaca púrpura per al Museu.
 

I una vaca púrpura no és més que quelcom excepcional i així ha estat aquest projecte que ens ha portat a eixamplar els marges en què ens és còmode treballar i experimentar amb un producte arriscat confiant plenament amb els seus creadors: Mònica Guilera i Tim Johnson, tot tenint les col·laboracions anteriors com aval. I és una vaca púrpura per al Museu de la Pauma perquè és un producte extraordinari per a nosaltres perquè ha interessat i segueix interessant realment a la gent. A més, és també un producte que ha estat digne de propagar-se com un virus, que no ha estat un projecte econòmic però que ha funcionat, que ha estat portat des d’un principi per la mateixa gent com a equip base. Som conscients que el que ha estat extraordinari no té perquè tornar-ho a ser però sí que s’ha espremut al màxim i pensem que s’ha creat l’entorn adequat on hi ha possibilitats de crear una altra vaca púrpura ja que hem fidelitzat uns transmissors. Uns transmissors que han après i han xalat participant-hi i que alguns d’ells pensen que és un producte seductor i ho demostren fent molts de quilòmetres per assistir a les diferents sessions que s’han portat a terme durant tot l’any 2016.
 

Per parlar del projecte ens organitzem en una línia del temps que va  des del 2013 fins al 2018 per tal de fer-ho senzill. No explicarem com neix Ports i Mans ni en què consisteix perquè ja ho hem fet al primer article, només dir que comença amb una residència artística durant les quatre estacions de l’any al Mas de Barberans. Com a fruit de la residència a l’agost del 2014 vam inaugurar l’exposició i a finals d’aquell mateix any vam estrenar el projecte web d’exposició: Ports i Mans. Com a gairebé tota exposició hi havia diferents àmbits i un d’ells va prendre rellevància perquè va aconseguir interessar al que se’n diu múltiples minories, és a dir, públics molt diferents. Aquest àmbit és el de Cortines que té com a una de les fonts, i  no només, un article etnològic de com eren les cortines tradicionals al BE i Montsià.  I a partir d’aquí comencem l’aventura del 2016. Els culpables tornen a ser els dos artistes-cistellers abans esmentats que ens fan una nova proposta. Proposta d’un projecte d’art col·lectiu a Mas de Barberans per fer cortines.

I ara explicarem com vam solucionar el nostre principal neguit: el finançament. Sempre comptant amb el ple suport de l’Ajuntament de Mas de Barberans del qual depèn directament el Museu ens vam atrevir a intentar cercar els diners necessaris per portar-lo a terme. En aquest projecte artístic en col·lectiu difícilment  podíem trobar finançament amb aquest títol però si explicàvem  ben bé el què faríem sense inventar res, hi podia haver possibilitats. Si argumentàvem que hi hauria un retorn social, que hi hauria diferents col·lectius implicats:  artesans/es, terapeutes, educadors/es i la comunitat local i per tant si explicàvem que seria una acció professionalitzadora, educadora i terapèutica potser seria més viable aconseguir el finançament. Així ho vam fer i ho vam aconseguir en bona part gràcies a Montsià Actiu dins del projecte Treballar a les set comarques.

L’objectiu professionalitzador l’hem aconseguit perquè han estat diferents persones autònomes que han creat una cortina incorporant els diferents coneixements que s’han oferit; l’ educatiu també perquè 4 han estat les professores de les Escoles d’Art del territori les que hi han participat, a més de tres alumnes d’ESARDI i l’Escola Teresa Subirats de Mas de Barberans;  i finalment el terapèutic també, tot i que, de més lluny. Han participat en el projecte  mitjançant la seva formadora que els ha transmès els coneixements apresos: 26 alumnes entre 7 i 16 anys de l’Escola d’Educació Especial La Llar de Sant Josep (Lleida),  18 alumnes del Centre Ocupacional La Troca (Lleida)i 7 alumnes del centre de l’ONCE (Lleida). I a més de la participació de l’escola també hem estat locals perquè cinc persones residents a Mas de Barberans han fet les seves cortines i a nivell associatiu al 2017 hi participaran l’Associació de Dones  i l’Associació de Jubilats.

 

Esperem amb il·lusió la invasió, a l’agost del 2017, de les cortines que s’hi quedaran fins l’agost del 2018. Un cop més seran les fibres les principals protagonistes del Museu: bova, espart, canya, pollissos d’olivera, pauma, vímet blanc, vímet negre, bambú, àloe vera, jonc, tiges de palmera datilera, cànem...convivint amb llavors de jaracanda, boles de vidre, roba, feltre, boles de fang, culleretes de plàstic de gelat...amb múltiples combinacions de materials per formar els separadors d’espais i de vida que en definitiva són les cortines, manllevant el títol de l’article etnològic abans esmentat.
 

I ja acabem plagiant una frase del recentment desaparegut Zygmunt Bauman: “La vida social ya se ha transformado en una vida electrónica o cibernètica”. Per tant no podíem deixar d’emprar un mitjà digital per explicar-vos la nostra humil però estimada vaca púrpura.

Pepa Subirats Rosiñol

Responsable del Museu de la Pauma de Mas de Barberans