L’arqueologia de les Terres de l’Ebre mira cap al futur

Després d’unes quantes setmanes encara reflexionem sobre la I Jornada d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre,  celebrada els passats dies 6 i 7 de maig a Tortosa va posar sobre la taula l’estat actual de la recerca, conservació i difusió del patrimoni arqueològic de l’Ebre. El seu èxit l’avalen les actes que és van lliurar en format digital als 137 inscrits i les 81 comunicacions presentades que han estat publicades, conjuntament amb els resums de les intervencions preventives realitzades els darrers deu anys al territori.

La Jornada va ser organitzada pels Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre  i del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, el Museu de les Terres de l’Ebre i la Universitat Rovira i Virgili amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tortosa, la Diputació de Tarragona i l’Institut de Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre, del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Fins ara no s’havia realitzat cap trobada al territori des de l’any 1999, malgrat que el treball arqueològic ha estat continu des d’aleshores. Per aquest motiu la jornada ha estat concebuda com un espai de treball amb la voluntat d’oferir als investigadors i interessats en el passat del territori i la seva recerca, els resultats de les intervencions arqueològiques i dels treballs de recerca dels darrers deu anys. Així doncs, en aquesta primera edició s’ha optat per plantejar un estat de la qüestió sobre les intervencions en el patrimoni arqueològic de les Terres de l’Ebre. Es preveu que en futures edicions s’incidirà més en aspectes concrets bé de manera cronològica o bé temàtica.

Durant tots aquests anys la participació de diferents grups de recerca de les universitats catalanes i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) ha estat un incentiu constant en la investigació. Així mateix també destaquen les intervencions preventives realitzades, a instància del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, arreu del territori, especialment en obres públiques i privades que han motivat prospeccions, excavacions, controls i seguiments. D’altra banda els treballs de recerca en conveni amb el Museu de les Terres de l’Ebre han estat una aportació important. L’objectiu de la institució de potenciar la recerca i la revisió del seus fons ha esdevingut una eina útil i apreciada on la diversitat i la qualitat dels treballs es significativa

En la jornada el repàs del que s’ha fet ens va servir per conèixer l’abast i resultats de les actuacions programades que hi ha al territori, posar al dia la majoria dels estudis de recerca, conèixer les línies d’investigació desenvolupades per mitjà de les excavacions i de la cultura material, observar la confluència entre aquestes i les excavacions preventives, veure els nous avenços en la investigació gràcies a la incorporació de tècniques científiques aplicades en altres camps i fer una ullada a la conservació i difusió de tot aquest patrimoni. En resum un pas més en el coneixement del nostre passat.

Així la continuïtat en els estudis de les pintures rupestres, declarades el 1998 Patrimoni de la Humanitat, amb l’aplicació de diferents mètodes per conèixer la seva cronologia i realització ens apropen un poc més al coneixement d’aquestes manifestacions pictòriques i de les societats que les crearen.

També, un fet important per a la recerca prehistòrica és la recuperació de nou dels estudis al curs inferior de l’Ebre i la seua revisió. Cal destacar-ne  d’una banda els projectes de recerca de les universitats, especialment de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la revisió dels materials del Molló (Mora la Nova) i la recuperació de les intervencions realitzades al conjunt de les coves de Benifallet. D’altra banda la revisió de la Cova del Calvari i del campaniforme, amb nous estudis (metal·logràfics, d’ADN nuclear, etc) que plantejarà noves perspectives en les relacions d’intercanvi de la societat europea i possiblement del paper de la dóna en elles.

Altrament, és remarcable la consolidació i vitalitat dels projectes de recerca  de la 1a edat del ferro i de món ibèric amb actuacions emblemàtiques com Sant Jaume-Mas d’en Serrà (Alcanar), Castellot de la Roca Roja (Benifallet), el Castellet de Banyoles (Tivissa), el Coll del Moro (Gandesa) o l’Assut (Tivenys), que impliquen  equips de la Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Barcelona i ICAC. Cal destacar la intervenció al jaciment de les Esquarterades (Ulldecona), que permet l’excavació i recerca d’una necròpolis amb metodologia moderna i amb noves tècniques. El seu estudi possibilitarà aprofundir en aspectes plantejats als estudis de les  necròpolis de l’Ebre –Oriola (Amposta), Mianes (Santa Bàrbarà) i Mas de Mussol (l’Aldea).

Quan al món romà, no es desenvolupa cap programa global sobre aquest període, tot i que la poca recerca  empresa dóna interessants excepcions com l’estudi de la prospecció de l’Ager Dertosensis en què participa la URV, l’ICAC i el Museu de les Terres de l’Ebre.

La consolidació dels treballs d’arqueologia urbana a la ciutat de Tortosa potser permetran en un futur perfilar la Dertosa romana, així com els projectes que contemplen els vincles entre la ciutat i el seu ager. Aquestes excavacions , fins i tot aprofundeixen en el coneixement de la Tortosa andalusí.

Les novetats de la incipient recerca en món andalusí a les Terres de l’Ebre, amb les recerques de diferents grups de la UAB, fan preveure importants punts de controvèrsia que esperonaran l’avenç de la recerca.

Finalment, cal destacar la incorporació de nous treballs d’arqueologia industrial,  exemplificat aquí amb l’estudi del Molí d’Oriol (Flix) i el Molí de la Granyena (Vilalba dels Arcs), que esperem no esdevinguin casos aïllats i serveixin d’exemple per a l’estudi d’un patrimoni força desconegut, fortament lligat a l’economia agrícola de la zona.

Igualment rellevants han estat les actuacions de rehabilitació i socialització del patrimoni arqueològic presentades pels museus del territori, així com els darrers treballs de museïtzació de jaciments.

Un cop assolit l’objectiu principal de fer públic un actualitzat corpus de referència per saber l’estat actual del nostre patrimoni arqueològic i del seu coneixement científic podem dir que en conjunt aquestes jornades han estat i són una oportunitat de reflexió, un punt d’inflexió de l’arqueologia a les Terres de l’Ebre.

En la darrera dècada les intervencions arqueològiques han tingut un creixement exponencial en bona mesura gràcies al boom immobiliari, on la urgència del dia a dia ficava a prova qualsevol mena de planificació. Un cop desinflada la bombolla immobiliària les excavacions arqueològiques d’urgència i/o preventives s’han paralitzat. Aquest sotrac del sector de la construcció però, ens dóna una oportunitat per a fer un plantejament arqueològic global (patrimoni, gestió, recerca, difusió, etc.) cara al futur.

Un primer pas ha estat aquesta trobada en que es van estretir les relacions entre els diferents grups de recerca, entre els diferents arqueòlegs així com amb els museus. La investigació arqueològica al territori s’executa de manera acurada encara que no exempta de problemes, tan en relació al nombre d’excavacions, com a la posterior conservació i rehabilitació de les pròpies excavacions com dels materials, de la difusió de les seves novetats, de la seva visita pública així com de la gestió de tot plegat. Cal tenir present que hi ha molts agents implicats i pocs recursos. Una altra cosa que mai s’ha d’oblidar és que l’acció arqueològica es irreversible i destructiva i per això es necessari realitzar-la amb les millors condicions possibles i sinó més val desistir.

En aquest sentit, la implicació de les administracions locals en tot el procés és vital. Es necessari una major visibilitat de l’esforç realitzat per part de tots i és molt important el retorn a la població. Moltes vegades les administracions locals han apostat pel patrimoni arqueològic, amb finançament a excavacions i l’adequació dels espais arqueològics -sovint amb un esforç titànic- però l’assignatura pendent és la gestió d’aquest equipaments que han d’incloure en el seu dia a dia i en els projectes de futur. Per a això han de confiar en els professionals i no deixar la gestió en mans inexpertes.

La jornada ha demostrat que l’arqueologia a les Terres de l’Ebre existeix, té una gran vitalitat i avança a bon ritme, i ha generat uns coneixements accessible a tothom. En resum hem fet un primer pas de cara al futur de la gestió integral del conjunt del patrimoni arqueològic de les Terres de l’Ebre. El nou repte és aconseguir una divulgació àmplia i constant del treball arqueològic, dels materials, jaciments i de la seva gestió gràcies a la difusió en diferents mitjans. Més enllà d’assolir que la població sàpiga l’existència del patrimoni arqueològic, l’objectiu és que el reconegui com a part del llegat que forma part de la seva identitat.

Joan Martinez – Arqueòleg Territorial Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l’Ebre.
Mª Mar Villalbí – Tècnica d’Arqueologia Museu de les Terres de l’Ebre