Fem memòria

La darrera intervenció per recuperar un espai històric es feu el 2011 a les Trinxeres de Berrús, a Riba-roja d'Ebre.
Foto: Cedida 

Entre l’abril i el desembre de 1938 la Guerra Civil, que ara fa 75 anys que va acabar, va convertir les Terres de l’Ebre en un immens camp de batalla. L’estabilització del front amb el riu com a frontera primer, i la batalla de l’Ebre després, hi van deixar una profunda empremta.

La guerra va segar milers de vides, pròpies i alienes, de civils i de soldats arribats d’arreu del món per deixar la vida a les nostres contrades. Va destruir llars, fàbriques, infraestructures i conreus a tots els nostres pobles i ciutats, i va provocar l’exili, temporal o permanent, de milers d’ebrencs.

No és pas un període agradable per recordar. La mort i la destrucció van planar per les nostres terres durant gairebé nou mesos, marcant tota una generació i també el territori.

Oblidar, però, és un luxe que cap poble s’hauria de permetre. Cal mantenir viva la memòria del passat, i més encara quan el passat està marcat per una tragèdia com la d’una guerra civil. Parafrasejant el filòsof d’origen espanyol, George Santayana, els pobles que no recorden el seu passat estan condemnats a repetir-lo.

Fer memòria hauria de ser, doncs, un deure social. Ésser capaços, com a societat, de mantenir viu el record del nostre passat. No pas com una arma llancívola, per alimentar greuges o fer retrets al suposat adversari, com massa sovint passa, sinó com una eina de reflexió i aprenentatge. Saber escatir els encerts i els errors d’aquells que ens precediren, i extraure’n lliçons de vida aplicables a la nostra actualitat. Convertir-la en un element que ens ajude a interpretar el present, per entendre per què moltes coses són com són, i a construir el futur.

Este és l’objectiu amb què, ara fa 13 anys, va nàixer el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE). Una iniciativa sorgida de les administracions locals del territori que esdevingué escenari de la més dura i cruel de les batalles d’aquella guerra, la de l’Ebre. Amb la premissa de recuperar aquella part del nostre passat, de posar-lo en valor i crear les eines necessàries per interpretar-lo, des del COMEBE vam anar dibuixant un projecte museogràfic i patrimonial molt ambiciós per a un territori tan petit com és el de la Terra Alta.

Una ambició que naixia del convenciment d’abordar un esdeveniment que superava l’àmbit local o comarcal. A la batalla de l’Ebre es van esmerçar els darrers recursos, humans i materials, per defensar el règim republicà, que havia retornat les llibertats democràtiques i nacionals a Catalunya. Es tractava, per tant, d’un projecte de país, i així ho va entendre el govern de la Generalitat de Catalunya, que es va incorporar al projecte i va fer possible que es materialitzés.

El patrimoni forma part de la memòria

A l’hora de fer memòria, des del COMEBE hem prioritzat la recuperació del patrimoni material que ens va deixar la guerra. Conscients que l’immaterial, el dels records dels protagonistes, és una peça fonamental, considerem que hi ha altres entitats i fórmules per recollir-lo i preservar-lo, des del món editorial fins als treballs de recerca impulsats des dels instituts d’ensenyament secundari, passant pels documentals i l’ampli ventall del sector audiovisual. La nostra atenció, doncs, s’ha centrat en els patrimoni material.

D’este, per la vocació de posar-lo en valor i donar-lo a conèixer, incidint en la seua funció pedagògica, el patrimoni immoble ha estat el que ha rebut una major atenció. Trinxeres, búnquers, refugis, llocs de comandament i monuments i monòlits de tota mena s’han inventariat, registrat i georeferenciat al llarg de tots estos anys. Alguns d’ells han estat recuperats i posats en valor per a la seua visita, sempre mitjançant intervencions arqueològiques, que han fet possible interpretar les restes materials existents i la seua reconstrucció.

Si la recuperació de la memòria personal, tant oral com escrita, és una tasca delicada, que necessita d’una sensibilitat especial i, com no, d’una formació especialitzada i una faena prèvia de documentació, la recuperació del patrimoni material no és menys complexa.

Certament, d’entrada, una trinxera, una rassa sobre el terreny, no sembla que es puga comparar amb una jaciment ibèric o romà. Este, però, és un perjudici erroni. En tots dos casos es tracta d’estructures produïdes per l’acció humana, amb un objectiu concret. Davant d’unes restes malmeses pel pas del temps i, en este cas, per l’acció bèl·lica, cal aplicar criteris científics per evitar la destrucció d’algun dels seus elements, o per fer interpretacions errònies dels que es conserven.

Si la restauració d’un castell medieval necessita de la intervenció d’experts, la recuperació d’una estructura defensiva contemporània, com és una trinxera, també. Reivindicar este reconeixement per al patrimoni immoble de la batalla de l’Ebre i la Guerra Civil i vetllar pel seu respecte i adequat tractament per part d’administracions, empreses i entitats locals ha estat una de les tasques que hem provat de dur a terme des del COMEBE al llarg d’estos anys.

No ha estat fàcil però, afortunadament, hem comptat amb la col·laboració i l’interès de professionals, estudiosos i aficionats. El resultat, una dècada després de la primera intervenció arqueològica promoguda des del Consorci, realitzada el 2004, és el conjunt patrimonial dels Espais de la Batalla de l’Ebre.


David Tormo

Les Trinxeres dels Barrancs, a Vilalba dels Arcs, van ser recuperades el 2005 mitjançant intervenció arqueològica.
Foto: Cedida