El fons arqueològic del Museu de les Terres de l’Ebre: conservació i difusió el nostre patrimoni

Vasos neolítics trobats a les terrasses de l’Ebre. Foto: Museu de les Terres de l'Ebre 

El Museu de les Terres de l’Ebre és el centre receptor dels materials arqueològics procedents dels jaciments de les Terres de l’Ebre, a excepció dels de la ciutat de Tortosa. Actualment té 512 dipòsits de materials arqueològics procedents de diferents campanyes de 259 jaciments de les Terres de l’Ebre, dels quals hi ha documentats un total de 11.838 registres.

El museu gestiona dos grans magatzems, un es troba ubicat en l’edifici del propi museu i custodia les peces que poden ser exposades mentre que l’altre, situat en el soterrani de l’edifici annex, emmagatzema el gruix dels materials procedents de les excavacions. Ocupen un total de 323 m/l repartits en un espai total de 890 m2 .

El magatzem del museu, amb 640 m2 , disposa de 221 m/l ocupats, entre compactes, vitrines i calaixeres, restant 496 m/l lliures. Entre els materials documentats hi ha jaciments com l’Oriola (Amposta), Mianes (Santa Bàrbara), Mas de Mussol (l’Aldea), Mas Benita (l’Aldea), La Moleta del Remei (Alcanar), Sant Jaume-Mas d’en Serra (Alcanar), La Carrova (Amposta), Molinàs (Amposta), Cova del Vidre (Roquetes),cova del Clot de l’Hospital (Roquetes), la Ferradura (Ulldecona), el castell d’Amposta, el castell d’Ulldecona, el castell de Miravet, etc.

Vitrines del magatzem del museu. Foto: Museu Terres de l'Ebre

El magatzem soterrani, de 250 m2 , ocupa uns 102 m/l, i es pot ampliar en 238 m/l més. Entre els diposits hi ha materials de 82 jaciments, alguns tant coneguts com el Castell de Miravet, el Castell d’Ulldecona, el Castell d’Amposta, el Turó del Calvari (Villalba dels Arcs), L’Assut (Tivenys), Racó de l’Aixeri (Vinebre), Mas del Catxorro (Benifallet), Mas de Mauricio (Riba-roja d’Ebre), el Bordissal (Camarles) o el Molló (Mòra la Nova). Tot este material, així com els inventaris i memòries pertinents, han estat processats i emmagatzemats i a disposició dels investigadors que en alguns casos han iniciat el seu estudi.

El museu, a més, té una part de la col·lecció arqueològica exposada. Així en la seu central, a Amposta, hi ha un total de 667 peces exposades procedents de 83 jaciments de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre. Al Centre d’interpretació de la Cultura ibèrica.Casa O’Connor d’Alcanar hi ha 146 peces procedents de La Moleta del Remei i de Sant Jaume-Mas d’en Serra, rellevants jaciments del seu terme. La importància, unicitat i representativitat de la col·lecció és el motiu pel qual hi ha peces cedides per a les exposicions permanents del Museu de la Mar de l’Ebre, del Museu de Tortosa, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, del Museu d’Història de Catalunya i del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Tots estos materials estan documentats i informatitzats. La gestió es realitza a partir de la base de dades Museumplus, que permet diversos tipus de cerques dels materials i la seua informació. El museu ha format part dels museus pilots per a la informatització de les col·leccions del Servei de Museus tant amb el programari actual com en l’anterior, DAC. El nostres estandars de documentació i els nostres tesaurus han estat validats i emprats com a model per al Servei i per als altres museus en multiples ocasions. L’any 2011 vam pendre part en la definició de la fitxa d’intervenció arqueològica consensuada pel grup de treball format per tècnics del Servei de Patrimoni, el Servei d’Arqueologia, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona, el Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, el SAM de Girona i el SAM de Cervera.

La conservació i restauració d’estos materials es realitza en el centre a partir de campanyes puntuals amb diferents motivacions (exposició, estudi, preservació, etc.), fins ara s’han intervingut un total de 1776 peces. Enguany, per exemple, s’ha intervingut sobre part del fons numismàtic donat que algunes monedes presentaven corrosió, incrustacions calcaries i clorurs que comprometien la seua integritat física i no permetien el seu estudi. A més el museu col·labora, des del 1998, amb l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya proveint de materials als tallers de pràctiques de l‘especialitat de Conservació i Restauració de Béns Arqueològics, on fins ara han restaurat unes 185 peces del fons del museu.

Estudi de materials del Molló de Móra la Nova.
Foto: Museu Terres de l'Ebre 

Tot este desplegament en mitjans i infraestructures té com a objectiu conservar, documentar i difondre el nostre patrimoni arqueològic. Esta labor s’ha realitzat des de diferents àmbits sempre amb una voluntat decidida de participar en la conservació del patrimoni arqueològic. Des del museu s’ha projectat, informat coordinat i participat en més de 45 intervencions arqueològiques. Com a exemples la participació en les excavacions i rehabilitacions del poblat ibèric de la Moleta del Remei (Alcanar), el Castell d’Amposta i el Castell d’Ulldecona; diverses intervencions d’urgència com el Barranc de Fabra, el Motlló de la Torre, el Mas de Giner o el Molinàs a Amposta, la Cogula a Ulldecona o Cova Cervereta a Vinallop, el Mas del Torril a la Sénia, l’Oriola a Amposta així com excavacions programades com la Cova del Vidre a Roquetes, la Carrova a Amposta, el Bordissal a Camarles ... Al voltant del patrimoni arqueològic el museu ha realitzat tasques molt diverses des de la participació en la revisió, ampliació i informatització, a més de la cartografia digital, de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic del Montsià, a assessoraments i informes per als diferents pobles de la comarca, la participació en la redacció de normatives i plans urbanístics comarcals, documentació arqueològica en rutes turístiques, etc.

Potser, però, un dels àmbits de més incidència, i reconeixement, del museu dins del mòn de l’arqueologia ha estat posar a disposició dels investigadors un important fons arqueològic documentat, ordenat i accesible. Este fet ha fàcilitat l’estudi dels materials, i per tant el seu coneixement i difusió a nivell cientific i divulgatiu.

Com a exemple de la dinàmica en recerca, l’any passat el museu va rebre la visita de 22 investigadors que en total van fer estada de 116 dies. Els estudis han estat molt diversos: el grup de recerca del Dr.Miquel Molist de la Universitat Autònoma de Barcelona té obertes dues recerques “Els ornaments del passat: embelliment o culte al Neolític a les Terres de l’Ebre” i “Els jaciments del neolític-bronze del Molló (Móra la Nova)”; el grup GRESEPIA de la Universitat Rovira i Virgili, dirigit per Dr. Jordi Diloli ha continuat l’estudi dels materials metàl·lics del jaciment de l’Assut (Tivissa), excavat per ells des del 2005; el Dr. Jaume Noguera, del grup GRAPCE de la Universitat de Barcelona, ha dirigit l’estudi de les monedes de La Palma (l’Aldea) com a part de la recerca que porten a terme sobre campaments romans republicans a Catalunya.

Altres estudis per a tesis doctorals, treballs de màster i estudis diversos han estat: l’estudi de materials de diferents jaciments per Toni Cartes per a la seua tesi “Relacions camp-ciutat a l’Antiguitat. El cas de l’ager Dertosensis”, les monedes de la Carrova (Amposta) per Judit Raldà, els materials d’influència egípcia per Lorena Marín, les decoracions ceràmiques de la Cova del Vidre (Roquetes) per Adrià Breu, els materials republicans del Castell d’Amposta per Eduard Solà i els materials del 1er ferro de les desembocadura de l’Ebre pel Dr. Samuel Sardà.

Una labor pacient i poc coneguda, que retorna, des de l’àmbit científic, a la societat la seua inversió al presentar i projectar el nostre patrimoni arqueològic, les Terres de l’Ebre i Catalunya arreu del món.

Mar Villalbí Prades 
Conservadora d’Arqueologia del Museu de les Terres de l’Ebre