dimarts, 27 de setembre de 2016

4D-VULL Art inesperat

Les possibilitats són infinites, els resultats inesperats i condicionats només a l'angle de visió perifèrica entre tres actors. Artistes, espai, públic. No en aquest ordre però commutativament indiferent en els seus resultats finals.

A nivell individual, aquest és el repte més estimulant que em produeix el cicle bi-anual Ebre, Art/Música&Patrimoni. Obrir, trencar, generar estímuls nous a l'hora de recalcular les múltiples dimensions, moltes vegades estretides, de la capacitat seductora del fet patrimonial que ens envolta i influència. El punt de partida té un origen clar però el vehicle ens pot portar molt lluny.... visitant terrenys nous, inexplorats i plens de possibilitats enriquidores i/o suggerentment contradictòries. Viatjant a cavall de llenguatges no propis,..., transgredint significats i normes no establertes a partir de causes-efectes vistes des de les perspectives subjectives d'autors aliens. O, on l'element subjectiu desapareix amb l'aparició de nous horitzons inesperats. On la ciència empírica pareix dominar però no ho fa, les normes de l'enteniment establert.

Objectivitat VS Subjectivitat envers el fet patrimonial com a motor generador d'expectatives de canvi. No en la mesura de canvi de pensament. Més aviat en el canvi de les estructures que ens fan entendre la nostra realitat monolítica mitjançant la llibertat de moviments generat en el camp de les Arts. Una porta oberta a transgredir els significats del Patrimoni evitant la unidireccionalitat tradicional del passat. I per què passat i no present o futur? Per que la nostra perspectiva contemporània ha de saber projectar i adaptar al futur el nostre passat.



I a què ve aquesta retòrica al·lucinatòria? Doncs ve a explicar, des del  meu punt de vista, la gran aportació que està generant el projecte EBRE, ART & PATRIMONI i la seva alternància bi-anual amb ART, MUSICA & PATRIMONI. On la interpretació del Patrimoni de les TTEE, està inspirada en diferents disciplines artístiques. Concretament, un any en l'Art i l'altre en la música.

El punt de partida mitjançant les escultures sonores, ja va ser del tot engrescador i trencador. L'edició posterior, mitjançant les possibilitats del llenguatge musical reinterpretant, re-alimentant-se del Patrimoni, obria tot un Món de possibilitats. Genial idea!!!

A priori, l'actuació de Fibla i Grandia a l'edició EM&P de l'any passat  amb “IV o Cova Fosca”, ja partia de nexes tan llunyans que s'entreveien resultats si més no, sorprenents. Les parets de l'Abric 4, carregades de simbolismes rituals prehistòrics, interpretats i abordats des de l'avantguarda electrònica futurista de les tecles i drones sintètics. A l'igual que passa als concerts de l'Ermita de la Pietat, el conjunt d'abrics pintats va fer de catalitzador entre passat i futur com si del lloc sorgís una força que afecta la nostra percepció. Meravellós veure la reacció d'un públic heterogeni deixant-se portar pel xoc frontal provocat per la intersecció músic-ritual a 8000 anys de distància l'una de l'altra. La idea que fins llavors teníem de l'Art Rupestre mai més tornarà a ser igual. Ritualitat elàstica!!!

Una de les principals funcions dels museus en ple segle XXI ha de ser aquesta: conservar, investigar i divulgar el patrimoni, propiciant punts de trobada dels valors patrimonials amb tots els mitjans i llenguatges artístics i tecnològics que hi hagi al seu abast.


                                                                                                              Font: Aguaita.cat

En el cas d'aquesta edició, la fotografia ens ha aportat visions personals i úniques del Patrimoni que ens envolta i identifica. Ja sigue amb la fotografia artística, com en la observació realista del nostre entorn més immediat a partir de l'objectiu d'una càmera fotogràfica. I fotografia sempre equival a algú que utilitza aquest mitjà per a donar i/o observar un fet des de un punt de vista on la subjectivitat és la seua major virtut.  Tots excepte el cas de l'exposició fotogràfica 4D-VULL Art. Realitzada aquest estiu a l'Oficina de Turisme d'Ulldecona i on el motiu de l'exposició eren les Pintures Rupestres de la Serra de Godall. Aquí no hi ha un fotògraf amb la seua càmera donant una visió personal de l'Art Rupestre. Ni tan sols es va partir del fet de fer recaure aquesta responsabilitat en ningú i on, per tant, no existeix la subjectivitat de ningú d'una forma predeterminada. Tot parteix d'un projecte d'investigació del Conjunt Rupestre  de la Serra de Godall anomenat 4D-VULL. Es tracta d'un projecte de conservació preventiva dels panells pintats, mitjançant una documentació extremadament precisa i eficaç, a fi de diagnosticar el procés de deteriorament i alteracions dels mateixos i adoptar les mesures pal·liatives oportunes.

El protocol es basa en una documentació integral: models 3D, fotogrametria digital i fotografia continua gigapixel, control de canvis volumètrics, control colorimètric, termografies, tractament Dstretch amb l'objectiu de diagnosticar l'estat de conservació i realitzar una proposta de conservació preventiva.

Ciència multidisciplinar pura amb aplicacions totalment inesperades. Una de les més curioses...l'ART. Una documentació tan acurada vista des de les eines digitals ens ha proporcionat una nova perspectiva estètica totalment desconeguda en l'Art Rupestre. Allà on la Ciència i l'Art confabulen en secret per a enriquir les nostres ments amb formes, colors i dimensions que traspassen perspectives terrenals. Allà on l'absència d'intencionalitat subjectiva d'un autor genera bellesa i un nou llenguatge des de l'espontaneïtat.

Per a l'equip científic i tècnic responsable del projecte i per a mi mateix, observar per primera vegada les gigafotos resultants del projecte va ser com mirar al futur un grapat de mil·lennis des de la seva creació, ara fa més de 8000 anys. El propi nom “Art Rupestre” no té significat si no coneixem qui, quan, per què, com va pintar aquestes magnífiques escenes. Quan la ciència ja ens ha donat les respostes és quan apareix el concepte ”Art” i és plena de significat com a mostra de les expressions rituals, socials i culturals dels nostres avantpassats epi-paleolítics. No abans.

La millora en les tècniques d'estudi proporciona noves eines per al seu estudi i interpretació però també ens fa ser capaços de rellegir i fins i tot de crear un nou concepte “Art” des de la contemporaneïtat. Això sí, eximint la voluntat subjectiva a mans de la casualitat més purament espontània, i per tant, objectiva. La subjectivitat torna a l'hora de ser comprès i observat pel visitant: l'observador que s'apropa a l'exposició.

La bellesa de les composicions gigapan amb les seues curioses formes planetàries; els colors psicodèlics mutants generats pels filtres Dstrech en les figures, en els detalls, en les roques i els seus líquens, els deteriorats suports rocosos..... Un nou Món de formes i colors propis de l'Art Contemporani traspassant mil·lennis, civilitzacions i evolució humana. La nostra civilització del segle XXI comunicant-se secretament amb les intencions de l'Art Rupestre prehistòric.

No s'espera que amb aquestes intencions l'exposició 4D-VULL Art sigui compresa o entesa pel 100% dels visitants. Ni tan sols és una exposició convencional. La seua intencionalitat va més en el camí d'obrir ments i enriquir les percepcions i coneixements que d'un fet patrimonial tenim. O a la inversa! Que l'Art Contemporani sigue un vehicle que pugue permetre a determinat públic arribar a generar sensibilitats envers un fet patrimonial.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada