dilluns, 15 de setembre de 2014

El Museu de les Terres de l'Ebre, 30 anys al servei del territori i la societat ebrenca

Un guió rigorós i una estètica moderna a l’exposició'Les Terres de l’Ebre: de la prehistòria a l’edat mitjana'. Foto: Cedida 

El 15 de setembre de 1984 es va inaugurar a Amposta en un acte multitudinari el Museu del Montsià. S’ubicava en l’edifici de les escoles públiques Miquel Granell, obra d’inspiració modernista de l’arquitecte Ramon Salas. Però més enllà de l’edifici, el projecte cultural que encapçalaven l’Ajuntament d’Amposta i el departament de Cultura mirava cap al territori; més enllà de les petites col·leccions de la natura, arqueologia i etnologia amb què començava, el museu orientava la seva acció al conjunt del patrimoni; i més enllà del públic visitant, el museu preparava els seus serveis obert a un conjunt més ampli d’usuaris. El museu naixia, llavors, amb un ADN marcat per una nova museologia.


A final de l’any 2011 es va inaugurar el Museu de les Terres de l’Ebre, renovant i ampliant els espais, els serveis i el projecte cultural del Museu Comarcal del Montsià. El nou museu esdevenia el resultat de l’evolució i el desenvolupament de la institució després de més de 25 anys d’acció cultural territorial, de la designació com a Servei d’Atenció Museística (SAM) per part del departament de Cultura, de la transformació del discurs i àmbits expositius i de la modificació dels objectius i estatuts del Consorci que el gestiona.



A hores d’ara està administrat per un consorci que integren el Consell Comarcal del Montsià i els ajuntaments d’Amposta, Alcanar, Freginals, Godall, Masdenverge, Sant Carles de la Ràpita i Santa Bàrbara, i els estatuts preveuen la incorporació futura d’altres ens públics de les Terres de l’Ebre.



La seu central del Museu, després d’una primera etapa de funcionament en què va comptar, entre l’any 1984 i l’any 2000, amb tres seccions expositives (la Natura, l’Arròs i l’Arqueologia ), va iniciar una renovació museogràfica a partir de tres mirades a la història d’un territori i d’una societat determinats per la seva gran riquesa natural, per la diversitat de formes de vida i per la seva situació estratègica vora l’Ebre: Les Terres de l’Ebre: de la prehistòria a l’edat mitjanaL’Ebre: camí d’aigua  i El delta de l’Ebre: memòria d’un medi, espai d’uns homes (pendent d’execució).



La inauguració de la renovació del Museu amb dos noves sales d’exposició de llarga durada i una sala multimèdia habilitada com a mediateca oberta va permetre finalitzar el projecte d’ampliació i remodelació arquitectònica integral que es va dur a terme en tres fases en el decurs de 12 anys, amb un pressupost de 3 milions d’euros. El Museu disposa a partir de llavors d’uns 3.000 m2 de superfície en la seu central que li permeten, més enllà de tot allò que ja venia fent, desplegar nous serveis, explorar noves possibilitats d’acció cultural com a espai de projecció del territori i del seu patrimoni. A més, també li permet actuar com a espai de diàleg i d’innovació social, i consolidar-se així com a plataforma de creació i suport a iniciatives culturals ciutadanes.



L’exposició permanent


Escenografies que evoquen la memòria i les emocions a l’exposició 'L’Ebre, camí d’aigua'. Foto: Cedida 

La primera de les noves exposicions, Les Terres de l’Ebre: de la prehistòria a l’edat mitjana, mostra la riquesa dels testimonis arqueològics que deriven del poblament ebrenc durant la prehistòria i l’antiguitat i, al mateix temps, dóna a conèixer l’evolució de l’hàbitat, la tecnologia, l’economia, la societat o les creences. L’exposició s’organitza en quatre grans àmbits: De la cova al poblat (prehistòria); Els tossals fortificats(protohistòria); després d’un àmbit dedicat al comerç mediterrani, seguix La colonització del camp (món romà); i acaba amb Els senyors de la terra (medieval). L’exposició reunix més de 580 objectes, 4 interactius multimèdia i 4 audiovisuals, a més de nombroses fotografies i dibuixos originals. El recorregut d’esta sala finalitza a l’època medieval, per donar pas en les altres sales a la presentació dels continguts vinculats al patrimoni natural i etnològic del territori en l’època moderna i contemporània.


L’altra exposició, L’Ebre, camí d’aigua, mostra com l’Ebre, el gran riu de Catalunya, amb una presència indefugible, ha donat un caràcter singular i suggeridor a les comarques riberenques. Esta sala representa el que ha estat i el que és una història construïda a través de l’aigua i de la influència del riu l’Ebre al llarg de la seua vall, en tot el tram comprès entre Mequinensa i el Delta. Però, si bé l’Ebre configura el paisatge i la vida, els veritables protagonistes de l’exposició són les persones i les formes de vida i cultura que s’han assentat als seus marges. L’exposició s’organitza en cinc àmbits (El riu que dóna la vida, El riu bressol, El riu camí, El riu captiu, El riu ara) i reunix més de 150 objectes, bàsicament etnològics i espècimens naturals, juntament amb 4 interactius que mostren prop de 20 audiovisuals i la selecció de més de 300 fotografies antigues, les gravacions dels paisatges sonors del riu i les veus de la gent de l’Ebre.



La incorporació als museus de les noves tecnologies ens permet ampliar l’oferta de serveis, donar a conèixer els llegats, la informació i coneixements que apleguem, i assajar noves formes de comunicació amb els usuaris. Per este motiu s’ha instal·lat un Espai Multimèdia en una sala comunicada directament amb les exposicions permanents i temporals. Este espai està concebut, mitjançant la flexibilitat de les noves tecnologies, com un projecte obert i en permanent renovació amb la finalitat de constituir un lloc d’informació, de consulta, de lleure actiu... En l’Espai, de moment, es poden consultar: bases de dades de jaciments arqueològics del territori; de patrimoni hidràulic i flotant; de cites literàries relatives al riu Ebre; els fons sonors i audiovisuals inèdits; bancs d’imatges de la biodiversitat de les Terres de l’Ebre; etc.


Un museu al servei de la societat

El Servei Educatiu i Turístic posa el patrimoni de les Terres de l’Ebre a l’abast del públic segons tres modalitats: visites guiades, itineraris i tallers. Foto: Cedida

Però este museu adreça les seves funcions no només als visitants de les exposicions, sinó que és una entitat cultural polièdrica dirigida a usuaris, col·lectius i minories amb interessos sovint diversos. El museu vol mantenir un perfil propi com a servei públic, allunyat de les pràctiques de la cultura oficial o de la cortesana i també de la cultura populista o de la de les capelletes de lletraferits, i en este sentit, aposta per un model de pràctiques culturals que vol ser descentralitzat, col·laboratiu i participatiu. Ho prova la participació de la població en la recuperació patrimonial, de manera que, per exemple, podem esmentar que en la formació del fons del Museu hi han participat més de 2.000 persones mitjançant les seves donacions i dipòsits.


Així el museu és més que les exposicions que visita el públic, és també memòria, en forma de béns materials i immaterials. Conserva i gestiona les col·leccions més importants de la natura, l’arqueologia i l’etnologia d’estes terres, un fons que acull més de 35.000 objectes, a més d’enregistraments orals, fotografies, etc. La natura, l’arqueologia i l’etnologia són els àmbits principals a partir dels quals l’entitat incidix en la conservació del patrimoni territorial i desplega la seva gestió i acció pluridisciplinar. La recerca i la conservació del patrimoni natural i cultural, i la projecció d’activitats de revalorització i difusió d’este patrimoni, s’integren així dins d’una estratègia de desenvolupament local, atenent al caràcter de museu de territori i societat que determinen els objectius i l’acció del centre.


Amb una programació continuada i diversificada d’activitats temporals,
l’acció del Museu arriba a diferents usuaris i col·lectius.
Jornada 'La transhumància i els camins ramaders a Catalunya'. Foto: Cedida

El museu és també experiència i servei públic, en forma de procediments, capacitat d’innovació en el treball i de prestacions culturals, que aquí es despleguen a partir d’un equip humà format per 14 professionals i molts col·laboradors. Així, al llarg dels anys el Museu ha realitzat més de 959 paquets d’activitats públiques (exposicions temporals, jornades, cicles de conferències, cursos, presentacions, etc.) i de 710 activitats científico-tècniques (recerques, inventaris, projectes museístics, articles, publicacions, etc.). Només referint-nos a estes dos tipologies d’activitats, ha dut a terme fins ara 2.400 col·laboracions amb 690 entitats de 198 poblacions d’arreu de l’Estat. D’altra banda, ha desplegat iniciatives innovadores per potenciar el caràcter de servei cultural obert a la comunitat i a la contemporaneïtat. A tall d’exemple: la participació en programes d’ocupació i desenvolupament local; els programes de cooperació amb entitats o d’altres consorcis del territori; la participació en xarxes locals i nacionals; el treball interdisciplinar no només a l’entorn de la gestió integral del patrimoni cultural i natural, sinó propiciant el diàleg entre aquest i l’art; etc.


Un altre exemple d’este compromís social i de la vocació de servei públic obert i polivalent, són les més de 246 cessions d’espais del Museu per a actes d’altres entitats, o els 592 préstecs de lots d’infraestructura que s’han cedit a unes 140 entitats diferents. Cal destacar també les més de 126 actuacions desenvolupades exclusivament a partir del treball de voluntaris o pràctiques. Moltes de les dades que aquí aportem són xifres, moltes xifres, però s’ha de valorar que darrera d’elles el que hi ha són persones, entitats i col·lectius que actuen a favor de la cultura, el patrimoni i la comunitat, i amb les que el Museu treballa colze a colze, projecte a projecte.



Un museu al servei del territori


L’activitat científica i tècnica promou una gestió integral del patrimoni per tancar el cercle de la recerca, adequació i ús públic. Centre d’Interpretació de les Barraques del Delta de l’Ebre a Sant Jaume d’Enveja. Foto: Cedida 
L’extensió del Museu en el territori inclou diversos centres
museístics i equipaments d’interpretació
del patrimoni. Centre d’Interpretació
 de la Vida a la Plana a Santa Bàrbara.

Un museu, per esdevenir realment un museu de territori i societat, ha d’ultrapassar les parets del propi edifici central i de la ciutat on té la seu. Així, allà on més ha reeixit el treball de l’entitat, amb una acció perdurable a llarg termini, ha estat en la seva extensió en el territori, mitjançant la creació de noves infraestructures culturals. El museu avui ja no és només la seu central on va començar l’any 1984, sinó que és un museu en xarxa.


La projecció del Museu de les Terres de l’Ebre inclou la seua extensió en el territori, a través de diversos centres museístics i equipaments d’interpretació en altres municipis.



Estos equipaments són el resultat de processos d’intervenció patrimonial planificats que donen resposta a iniciatives i projectes locals; actuen sobre elements rellevants i singulars dels diversos municipis; es definixen partint de recerques prèvies; tenen una base sòlida en els seus continguts; partixen de projectes tècnics qualificats; i es desenvolupen per part de professionals i empreses del territori. El Museu participa en totes estes actuacions, mitjançant convenis amb els ajuntaments o altres acords específics establerts a l’efecte, així com en l’orientació tècnica dels continguts i en la realització i la coordinació del programa executiu de cada projecte. A la vegada, un cop els equipaments han estat creats i inaugurats, el Museu hi promou la difusió i la programació d’activitats i serveis, i garanteix, a través de la incorporació al Consorci del Museu dels centres i dels ajuntaments titulars, el compliment i l’avaluació dels estàndards previstos per als equipaments museístics i patrimonials catalans i, en primer lloc, assegura uns horaris regulars d’obertura al públic.


El Museu ha participat en l’adequació de sis àrees
d’interpretació a l’aire lliure i 180 quilòmetres
d’itineraris senyalitzats. Bosc de Burgar
a Sant Carles de la Ràpita. Foto: Cedida
D’esta forma, una de les potencialitats és la seua vinculació al Consorci del Museu, el qual articula les estratègies de valorització i gestió integrada de recursos patrimonials locals. Tot este pla ha estat concebut com un projecte global de gestió i difusió del patrimoni que, més enllà de cadascuna de les actuacions impulsades per les administracions locals en els respectius municipis, té com a valor afegit el compromís de crear una xarxa i de generar estratègies mancomunades de gestió, promoció i desenvolupament.

La marca 'Ebre, natura & cultura'
articula una xarxa d’equipaments i
permet generar estratègies de gestió i
promoció mancomunades. Foto: Cedida
Així sota la marca de la xarxa 'Ebre, natura & cultura' avui hi ha dos museus, dos jaciments museografiats, cinc centres d’interpretació, a més de sis àrees d’interpretació d’accés lliure i setze itineraris amb uns recorreguts senyalitzats de més de 180 quilòmetres. Els equipaments més destacats que formen part d’esta xarxa, a més de la seu del Museu, són el Parc arqueològic de la Carrova a Amposta, format per una vil·la romana que mostra el que foren les explotacions agrícoles al territori, junt amb una torre medieval que constituix un dels exemples més majestuosos de les torres de la vall de l’Ebre. El Parc arqueològic de la cultura dels íbers a Alcanar, que presenta la importància de l’edat del ferro i l’època ibèrica al territori, a partir de les restes del poblat ibèric de la Moleta del Remei i del Centre d’interpretació ubicat a la Casa O’Connor, on a més s’explica la història recent d’Alcanar a partir de la pròpia casa. El Centre d’interpretació de la serra de Montsià a Freginals, un espai dedicat a divulgar i interpretar els valors naturals d’esta serra, que propicia el seu coneixement i gaudi a través d’itineraris i àrees d’interpretació a l’aire lliure. El Centre d’interpretació de la Vida a la Plana, ubicat en la masada de Martí, una de les més antigues de Santa Bàrbara, on l’exposició mostra com s’ha colonitzat i explotat la plana del Montsià a partir del s. XVIII. A Masdenverge, el Centre d’interpretació Viure al Poble presenta com la història i el veïnatge de la població configuren, amb les transformacions del dia a dia, una manera de viure al poble. Finalment, esmentar el Museu de la Mar de l’Ebre a Sant Carles de la Ràpita inaugurat l’any 2013. Recentment, s’ha incorporat també a la xarxa el Centre d’Interpretació de la Serra de Godall.

Tots estos espais no s’han concebut, com sol passar en molts centres d’interpretació, únicament com a espais expositius, pensant que els destinataris han de ser exclusivament els turistes i les persones que ens visiten. En estos projectes, els equipaments s’han dotat amb altres espais polivalents aptes per a la cultura de proximitat, de forma que els primers beneficiaris han de ser les pròpies poblacions i comunitats locals, mitjançant la programació d’activitats temporals; la recuperació i la valorització del patrimoni natural i del llegat cultural col·lectiu; l’enfortiment del desenvolupament cultural comunitari; la creació d’oportunitats i la participació ciutadana en l’aprofitament i rendibilització dels recursos locals.


El Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre constituix un dels principals exponents a Catalunya de gestió directa i mancomunada d’equipaments patrimonials i dels seus serveis mitjançant la participació de diverses administracions locals i comarcals.

Tota esta experiència, junt amb les funcions que té assignades com a SAM (Servei d’Atenció als Museus) permeten desplegar més serveis en benefici del conjunt dels municipis de les Terres de l’Ebre, dels seus museus, del seu patrimoni. Cal remarcar que, malgrat les importants inversions culturals realitzades en les darreres dècades a les Terres de l’Ebre per diverses administracions, este és el territori català no només amb menys museus i equipaments patrimonials dotats de personal tècnic, sinó que és també el que té més centres d’interpretació a dia d’avui tancats al públic. Des de la seua creació el Museu de les Terres de l’Ebre i el SAM treballen per estendre un model de gestió responsable i professional per tal que les inversions que es realitzen en favor del patrimoni cultural siguen viables i tinguen un retorn social, enfront d’altres models de gestió institucional que tendixen a promoure nous equipaments patrimonials i inversions públiques sense un projecte cultural i sense un pla de viabilitat per a la seua gestió.


Per a què servixen els museus en temps de crisi?



El binomi territori-museu per a un museu de territori i societat com és este no vol dir una visió tancada, conservadora encarada cap a la terra i l’aigua, o el passat i les tradicions. Sinó que ha d’estar orientada a la societat i la seva autoestima, al futur i la innovació, en resum encarada al desenvolupament de la comunitat, amb una visió oberta i transformadora.



El model de museu que encapçalem actua sobre el patrimoni, el paisatge i la cultura, com un operador capaç de contribuir a orientar el desenvolupament sostenible i d’ajudar a dotar de valor afegit els recursos i la marca (turística i no turística) de les Terres de l’Ebre. També treballa com una estructura organitzativa capaç de superar els localismes i de mancomunar serveis d’una forma més eficient.



Per a què ha de servir un museu en temps de crisi? Ha de servir, sens dubte, per al desenvolupament cultural, atès que el desenvolupament personal a través de la formació i el coneixement és l’únic que és sostenible o, si més no, és l’únic que és il·limitat... Els temps que corren ens ho recorden cada dia encara que, enlluernats pel desenvolupament material o angoixats per la mera subsistència, de vegades puga semblar que ho hem oblidat.



Per concretar, des del Consorci del Museu volem contribuir amb l’ampli ventall d’equipaments, d’activitats i de projectes col·lectius en els que participem, no només a preservar la memòria, sinó a preservar l’autoestima i valoritzar la cultura i el patrimoni, sobretot en temps de crisis i més si la crisis no és només econòmica, sinó que a més ho és de valors... En estos moments, l’autoestima, la cultura i el patrimoni han de ser uns 'salvavides' als que ens podem agafar per tirar endavant. Una autoestima feta de testimonis i llegats identitaris col·lectius, de tradicions i transformacions compartides, en relació als quals el Museu hi preserva i produix referents i recursos que contribuixen al benestar, a la cohesió social i a l’accés públic a la cultura i el coneixement, d’un costat. I de l’altre, l’entitat contribuix a fer viable i útil l’extraordinari patrimoni natural i cultural de les Terres de l’Ebre, com un element singular i insubstituïble en qualsevol política econòmica de desenvolupament local que promoga el desplegament del turisme, la valorització dels productes locals, l’expressió pública i la projecció externa del propi territori i la pròpia societat, etc.



En definitiva, en estos temps complexos, el Museu seguix treballant pensant que la cultura i el patrimoni són una garantia col·lectiva de futur. Un futur en el que el mateix museu hi té en joc el seu propi futur, i en el context del qual l’entitat només esdevindrà viable en la mesura que seguisca sent útil a la societat que la va crear i que l’ha de sostenir.



Per què, tot i la crisi, celebrem 30 anys 



Al llarg dels propers mesos, l’equip de persones o col·laboradors que treballem al museu per fer del patrimoni de les Terres de l’Ebre una eina d’arrelament, de cohesió, estima, gaudi i desenvolupament del territori, han programat un seguit d’accions mitjançant les quals:

  1. Recopilarem, revisarem i reivindicarem la feina feta difonent-la, posant-la al dia i obrint-la a la societat.
  2. Projectarem les accions i iniciatives que en el marc de la celebració es duran a terme al museu com un agent territorial consolidat (un museu per a les Terres de l’Ebre) i com un equipament cultural eficaç obert a la societat (un servei útil per a la societat contemporània).
  3. Implicarem en la celebració als amics i col·laboradors, als membres del Consorci i entitats que han participat en el projecte.
  4. Ampliarem els continguts i serveis generant processos que s’inicien a partir de la celebració dels 30 anys i que permeten crear nous usuaris, noves comunitats i nous diàlegs amb la societat.
  5. Aprofitarem l’ocasió per actualitzar el pla estratègic del museu i per definir els projectes de futur. 



En definitiva, renovarem el compromís envers la cultura i la gent de les Terres de l’Ebre. Un compromís que ara just fa 30 anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada