dilluns, 10 de març de 2014

Patrimoni, museus i identitat

Barranc del riu Sénia. Foto: M. Cebolla

El patrimoni cultural i natural de les Terres de l’Ebre s’ha convertit, en els últims anys, en un dels elements referencials de la nostra identitat i en un dels actius de la nostra destinació turística. No només ens visita gent que se sent interessada per ell, sinó que esdevé un element de gaudi i de cohesió per als que vivim aquí.

Per entendre i donar a conèixer el que som ara, primer hem d’entendre d’on venim. Un dels elements que millor defineixen el desenvolupament i configuració d’una societat és el seu patrimoni. Este és el resultat de processos d’evolució natural i cultural i esdevé un referent dinàmic i una eina d’interrelació social. El concepte en si mateix integra el patrimoni natural i cultural: espais, paisatges i ecosistemes, la diversitat cultural i els testimonis materials i immaterials, tant del coneixement com de l’activitat humana. El patrimoni constitueix en si mateix un capital valuós, que esdevé un actiu en el desenvolupament cultural i econòmic de les societats.

És partint d’estes definicions contemporànies que parlem de patrimonis en plural, una perspectiva que és especialment aplicable al nostre territori. Vivim en un espai reduït, però ric i variat en paisatges naturals; des dels marins als d’alta muntanya, passant pels fluvials. Un territori en el que trobem els ecosistemes mediterranis propis de la nostra latitud al costat d’altres que evoquen contrades subtropicals o del nord d’Àfrica, a tocar d’altres de caràcter centre europeu. En conjunt, tots ells fan que puguem preservar una de les biodiversitats més elevades que podem trobar a la península Ibèrica.

Esta diversitat natural ha fet i fa possible múltiples aprofitaments mariners i fluvials al costat d’altres de muntanyencs i boscans, junt amb formes de viure vinculades al regadiu que s’alternen amb altres pròpies del secà.

De sempre, la situació estratègica i la productivitat del país han generat una successió de poblaments i cultures que es mostren avui encara sobre la pell del nostre territori pels testimonis que conservem dels primers pagesos i ramaders, de l'art rupestre llevantí, dels fenicis, dels ibers, dels romans, de la cultura andalusina, cristiana o jueva, de les transformacions del renaixement i el barroc o de la industrialització del temps contemporani. També en la cultura popular, en la parla, les tradicions, les festes o la gastronomia es manifesta la singularitat i situació de cruïlla de les Terres de l’Ebre.

La dimensió col·lectiva i el valor estratègic del patrimoni, no es podrien entendre sense el treball dels museus, dels equipaments patrimonials i dels seus professionals. Són l’ens central pel que fa a la gestió del patrimoni local i territorial, actuen com a agents de dinamització cultural comunitària, atenen a la dimensió de responsabilitat social corporativa de la seva funció i dels seus serveis, són valedors de les produccions artesanals i agroalimentàries locals, i activen els patrimonis en el marc espaial i social dels i comunitats que els han generat.

Tot i la important tasca realitzada en els darrers anys, el nostre patrimoni no és encara prou conegut per nosaltres mateixos ni el projectem de forma suficient cap a l’exterior, de manera que gairebé no s’ha incorporat a l’imaginari català. Des del SAM (Servei d’Atenció als Museus) de les Terres de l’Ebre es treballa per aglutinar i afavorir la cooperació, la coordinació i la cohesió dels museus o equipaments patrimonials que conformen la xarxa territorial de les Terres de l’Ebre i dotar-los de més competències i una major visibilitat. En formen part el Museu de Tortosa, el Museu de Ceràmica Popular de l’Ametlla de Mar, el COMEBE, el Museu de la Pauma, el C.I. de la Terrissa de la Galera, el C.I. de les Pintures Rupestres de l’Ermita i el C.I. del Ferrocarril de Móra la Nova i el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre. Tots ells, creats o remodelats en les dues darreres dècades, són museus registrats o tenen personal tècnic al capdavant de la seva gestió.

El patrimoni arqueològic, etnològic, natural, històric i artístic constitueix un dels capitals més valuosos que tenim a les Terres de l’Ebre i des dels museus i equipaments patrimonials es treballa de forma permanent per retornar-lo a la societat per tal que esta se’l faça seu. Un treball que volem compartir en endavant amb el conjunt de la població a través d’este blog.

Àlex Farnós
director del Museu de les Terres de l'Ebre




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada