dimecres, 23 de juliol de 2014

La Casa de la Vila de la Galera, més de cent anys d’història

La Casa de la Vil·la, amb més de 100 anys d’història. Foto: Cedida
Us volem parlar de la història d’este edifici que forma part del patrimoni de la Galera i també de les Terres de l’Ebre.

La façana d’este edifici es conserva pràcticament igual que en el moment de la seua construcció, de pedra, material que li dóna una certa austeritat, però que al mateix temps li permet no passar desapercebut i per això, i pels usos per als que ha estat pensat, és tot un símbol, que juntament amb la torre medieval, el barranc i la terrissa identifiquen al poble de la Galera.

L’arquitecte d’este edifici, Ramon Salas i Ricomà (Tarragona 1848-1926), és el mateix que va projectar la plaça de braus de Tarragona, l’actual Museu de les Terres de l’Ebre (abans escoles), el cementiri municipal d’Amposta o l’Ajuntament de Valls. 

L’any 2006, vam celebrar els cents anys de la Casa de la Vila, a través d’una exposició:Casa de la Vila – 100 anys – (1906-2006) . La commemoració dels 100 anys d’un edifici és quelcom molt important i més tenint en compte que conserva pràcticament intacte el seu aspecte inicial. El 1906 no fou la data d'acabament de l'obra sinó que fou la d'inici d'una obra que es venia gestant des del 1895 i que al 1906 pren definitivament forma. Tot i que fou pensat inicialment com a escoles, biblioteca i habitacle per al mestres, a la fi, però, a més d'estos espais, va acollir la presó i la Casa de la Vila

Els tràmits per a la construcció de l’actual Casa de la Vila, van començar l’any 1895. Al novembre de 1895 la Junta Local de Primera Enseñanza trasllada al Consistori la seua gran inquietud per l’estat de les escoles i la necessitat eminent de la construcció d’unes de noves. Al desembre, el consistori decideix que vagen a Tarragona el tinent d'alcalde i el secretari, per parlar amb l'arquitecte provincial i proposar-li que realitze el projecte de les futures escoles.

A principis de febrer de 1896, l'arquitecte assignat per a la construcció de les escoles, Ramon Salas i Ricomà, visita la Galera per veure el lloc exacte on s'han de construir. Es tracta d'un solar que era propietat de l'Ajuntament i on fins l'any 1885 hi havia hagut una bassa on anaven a parar totes les aigües del poble. L'any 1885, en motiu de l'epidèmia del còlera i per evitar focus d'infeccions, es va fer desaparèixer esta bassa i va quedar el solar.  A la fi, dissenya els plànols, que porten data del 10 d'abril de 1896.

Fent un paral·lelisme amb els temps actuals, en els que el dolent o nefast context econòmic impedeix tirar endavant molts projectes i s'hi sumem la situació política complexa i sovint corrupta que ens ha tocat viure, tindrem, més o menys, salvant les distàncies, la mateixa conjuntura en la que es van trobar al 1895 per no poder tirar endavant esta construcció.

Entre 1897 i 1905, el projecte de les noves escoles de la Galera queda totalment aturat. Són anys de inestabilitat política, de canvis socials, polítics i de tot tipus, això es produeix a nivell de Catalunya i l'Estat espanyol i, tot i que a escala molt més reduïda, devia estar present, d'una manera o d'una altra, a la Galera. És l'època de la Restauració, sistema polític basat en una manipulació absoluta del procés electoral, mitjançant la compra de vots falsos, manipulació de llistes, corrupció i tracte de favor sistemàtic. A les zones rurals, va sorgir la figura del cacic que controlava els ajuntaments rebent les ordres dels governadors civils i a la vegada, estos depenien del ministre de governació.

Dins d'este context històric ampli i complex és en el que es gesta la construcció d'este edifici. Entre els anys 1897 i 1904 hi ha canvis constants al consistori de la Galera, es canvien els alcaldes i regidors, dimiteixen tots els treballadors des de l’agutzil fins al secretari, i, se’n nomenen de nous, hi ha una total inestabilitat política que fa impossible tirar endavant cap projecte, a més, la situació econòmica és molt dolenta.

En un ple del 14 de gener de 1906, l'alcalde explica una mica l’estat de la qüestió, subvencions i ajudes que no han arribat ni arribaran (fent un paral·lelisme, una altra vegada, és una situació en la que ens hi trobem en tot moment a l’actualitat ) i la necessitat imperiosa de la construcció d’unes noves escoles sense cap ajut, pel seu compte. Tots els regidors estan d'acord i decideixen que l'arquitecte provincial Ramon Salas i Ricomà faça el pressupost i el projecte d'estes obres.

Alguns veïns del poble deixen uns diners per poder començar les obres i el consistori accepta els diners, que els seran retornats, amb interessos, tan bon punt disposen de fons. El mateix consistori treu uns diners extra d’un fons, que es guardaven per a altres necessitats, s'acaba l'any 1906 i la construcció que allotjarà les escoles i també, la Casa de la Vila,- perquè aquell edifici es trobava en mal estat-, després de molts d'entrebancs, veurà la llum.

De ben segur, que van posar la data de començament de l'obra a l'edifici i no la d'acabament, com és habitual, perquè després de tants anys del projecte aturat ara es feia una realitat i en calia deixar constància. L’any 1928 acabaria, teòricament (des d’este any fins a l’actualitat hi ha hagut diferents intervencions) les obres d’este edifici amb un informe favorable del Sr. Inspector provincial d'Instrucció de Tarragona.

Fins l’any 1995 els baixos de la Casa de la Vila van continuar sent escola, però el 9 d'agost de 2004 s'inaugurava Terracota, Centre d'Interpretació de la Terrissa de la Galera . Al primer pis i al segon es fan diferents intervencions per adequar les dependències de l'Ajuntament i altres espais per a la banda de música, arxiu i entitats del poble.

La construcció d'estes escoles i la Casa de la Vila es van fer en bona part a “jornal de vila”. Això i el fet de que uns veïns deixen uns diners de manera altruista és quelcom impensable a la nostra societat, mostra clara de que tot i la mala situació econòmica i política d’aquell moment els valors humans estaven encara a l’alça, quelcom que no passa a la nostra societat.

Per això, cal ensenyar i motivar les noves generacions a valorar tot allò que tenen, tot allò que ja s’ha construït i del que molts cops en fan un ús, patrimoni, en definitiva, que està aquí i té tota una història al seu darrera que cal explicar, posar en valor, dignificar, difondre i donar entendre que no és quelcom avorrit i passat de moda sinó quelcom important i valuós que cal preservar, conèixer i estimar. Esta és la nostra tasca, un xic àrdua, però apassionant.

Olga Ralda Bas
Responsable de Terracota, Centre d'Interpretació de la Terrissa de la Galera

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada